NO MIRAR ENRERA

NI INSTAL·LAR-SE NI MIRAR ENRERA

Seguir a Jesús és el moll de la vida cristiana. Essencial. Important i decisiu. Per això, Lluc descriu tres escenes perquè les comunitats que llegeixen l'evangeli tinguin consciència que, als ulls de Jesús, res és més urgent i inajornable.

Jesús usa imatges fortes i escandaloses. Vol sacsejar les consciències. No cerca més seguidors, sinó seguidors compromesos, que el segueixin sens reserva, renunciïn a falses seguretats i assumeixin les ruptures necessàries. Les seves paraules plantegen una qüestió: ¿quina relació tenir amb ell els que es diuen seguidors seus ?

Primera escena. Un acompanyant Jesús es sent tan atret que agafa la iniciativa: “Et seguirè on vagis”. Jesús vol que toqui de peus a terra i li diu: ”Les guineus tenen caus, i els ocells, nius” però jo no tinc on reposar el cap”.

Seguir a Jesús és tota una aventura. Ell no ofereix als seus seguretat o benestar. No ajuda a gunyar diners o poder. Seguir Jesús és “viure de camí”, sense instal·lar-nos en el benestar, sense cercar fals refugi en la religió. Una Església manco poderosa i més vulnerable no és una desgràcia. És el millor que ens pot passar per a purificar la nostra fe i confiar més en Jesús.

Segona escena. Un està disposat a seguir-lo, però vol primer “anar a casa fins que haurà enterrat son pare”. Obligació important pels jueus. La resposta de Jesús és desconcertant: “Deixa que els morts enterrin els seus morts., i tu ves a a anunciar el regne de Déu”.

Obrir camins al regne de Déu, treballar per una vida més humana és sempre tasca urgent. Res pot retardar aquesta decisió: Ning ens ha de retenir o frenar. Els “morts”, que no viuen al servei del regne de la vida, ja es dedicaran a les altres obligacions religioses manco apremiants que el regne de Déu i sa justicia.

Tercera escena. A un que vol dir adéu la família abans de seguir-lo, Jesús li diu: “Ningú que mira darrera quan ja té la mà a l'arada no és apte pel regne de Déu. No és pot seguir a Jesus i mirar enrera. No és possible obrir camins al regne de Déu i romandre en el passat. Treballar en el projecte de Pare demana dedicació total, confiança en el futur de Déu i coratge per a caminar darrera les petjades de Jesús.

José Antonio Pagola