RELIGIÓ - EVANGELI - CORPUS

"No ens imaginem fins a quin punt la Religió ens ha allunyat de l’Evangeli"

La festa del Corpus es va pensar – i així se celebra -, com una Solemnitat religiosa que centra l’atenció dels fidels en la Presència de Jesucrist en la Sagrada Hòstia. D’aquí venen les misses i processons tan solemnes. És l’expressió de la pietat eucarística que va arribar al seu punt més àlgid en temps de l’art gòtic a l’Edat Mitjana. És evident que el relat de la multiplicació dels pans veu les coses des d’una altra panoràmica.

Aquest episodi, com està molt ben demostrat, expressa el sentit profund de l’eucaristia, no s’interessa per a res en la Solemnitat d’un cerimonial religiós, sinó que s’interessa per la pobresa i la fam del poble. Jesús no va veure l’Eucaristia com a “cerimonial religiós” sinó com a “resposta humana” a una necessitat urgent: la fam de la pobra gent.

No ens imaginem fins a quin punt la Religió ens ha allunyat de l’Evangeli. I encara hi ha una realitat pitjor: ni tan sols sospitem fins a quin lamentable extrem la religiositat s’ha allunyat del que més necessita la gent. Està clar que la gent necessita menjar. Però hi ha una realitat superior: Tots necessitem la germanor viva que consisteix en compartir la taula. Asseguts junts, en grup, germanor que parteix i reparteix el mateix pa tal com ho va fer Jesús, segons aquest relat genial.

Com vius doncs l’Eucaristia? Menys rebombori de processons solemníssimes i més germanor real, pràctica, tangible, palpable i evident.

Més germanor, més fraternitat. Més ajuda mútua i desinteressada. Això és la festa del Corpus. Això és la missa. Això és combregar. Són així les nostres misses? És aquesta la nostra manera de combregar?