FER
MEMÒRIA DE JESÚS
En
menjaren tots.
Quan
contaven l'última Cena de Jesús amb els deixebles, les
primeres generacions cristianes recordaven el desig expressat
de manera solemne pel Mestre: “Feu
això en memòria meva”.
Així ho recullen l'evangelista Lluc i Pau, l'evangelitzador
dels gentils.
Des
son l'origen, la Cena del Senyor s'ha celebrat pels
cristians per a fer memòria de Jesús, actualitzar sa
presència viva entre nosaltres i alimentar nostra fe en
ell, en son missatge i en sa vida entregada per nosaltres
fins a la mort. Recordem quatre moments significatius en
l'estructura actual de la missa.
Escoltar
l'Evangeli.
Fem
memòria de Jesús quan escoltem en els evangelis el relat
de sa vida i son missatge. Els evangelis foren escrits
per a guardar el record de Jesús i alimentar la fe i el
seguiment dels seus deixebles.
Del
relat evangèlic no aprenem doctrina sinó la manera de
ser i actuar de Jesús, que ha d'inspirar i modelar
nostra vida. Per això, cal escotar-lo en actitud de
deixebles que volen aprendre a pensar,
sentir,
estimar i viure com ell.
Memòria
de la Cena.
Fem
memòria de l'acció salvadora de Jesús i escoltem amb
fe les seves paraules: “Això és el meu cos.
Vegeu-me en aquests trossos de pa entregat per vosaltres
fins a la mort... Aquest és el calze de la meva sang.
L'he vessada per al perdó dels vostres pecats. Així em
recordareu sempre. Us he estimat fins a l'extrem”.
En
aquest moment confessem nostra fe en Jesucrist i fem una
síntesi del misteri de nostra salvació: “Anunciem
la teva mort, proclamem la teva reusrrecció, Vine,
Senyor Jesús”. Ens sentim salvats per Crist, nostre
Senyor.
La
pregària de Jesús.
Abans
de combregar, pronunciem la pregària que Jesús ens ensenyà.
Primer, ens identifiquem amb els tres grans desitjos que
porta al cor: respecte absolut a Déu, vinguda del seu
regne de justícia i acompliment de la voluntat del Pare.
Després, quatre peticions al Pare: pa per a tots, perdó i
misericòrdia, superació de la temptació i alliberament de
tot mal.
La
comunió amb Jesús.
Ens
apropem com a pobres, amb la mà oberta; agafem el Pa de
la vida; combreguem i fem un acte de fe; acollim en silenci
a Jesús dins nostre cor i nostra vida: “Senyor,
vull combregar amb tu, seguir les teves petjades, viure
animat per ton esperit i col·laborar en ton projecte
de fer un món més humà”.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada