dimecres, 18 de desembre de 2019

DIUMENGE 4º ADVENT


4º diumenge d'Advent (A)
EVANGELI
Jesús naixerà de Maria, desposada amb Josep, fill de David.
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 1,18-24
18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
24Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
Paraula de Déu.


EXPERIÈNCIA INTERIOR
L'evangelista Mateu té interés especial en dir als seus lectors que Jesús ha de ser anomenat també Emmanuel”. Sap molt bé que pot resultar xocant i estrany. ¿A qui se pot anomenar amb un nom que significa Déu amb nosaltres”? Tanmateix, aquest nom enclou el nucli de la fe cristiana i és el centre de la celebració de Nadal.
Aquest misteri últim que ens envolta per tot i que els creients anomenem “Déu” no és quelcom llunyà i distant. Està amb tots i cada un de nosaltres. ¿Com ho podem saber? ¿ És possible creure de manera raonable que Déu està amb mi, si jo no tinc cap experiència personal, ni gran ni petita?
Als cristians no se'ns ha ensenyat a percebre la presència del misteri de Déu en nostre interior. Per això, molts l'imaginen en qualque lloc indefinit i abstracte de l'Univers. Altres el cerquen adorant a Crist present a l'eucaristia. Altres miren d'escoltar-lo en la Bíblia. Per a altres, el camí millor és Jesús.
El misteri de Déu té els seus camins per a fer-se present en cada vida. Però es pot dir que si no l'experimentem de qualque manera dins nosaltres, difícilment el trobarem defora. Per contra, si percebem la seva presència en nostre interior, ens serà més fàcil rastrejar son misteri en nostre entorn.
¿És possible? El secret està, sobre tot, en saber estar amb els ulls tancats i en silenci apacible, acollint amb un cor senzill aqueixa presència misteriosa que ens anima i sosté. No es tracta de pensar en això, sinó de “acollir” la pau, la vida, l'amor, el perdó...que ens arriben des del més pregon de nostre esser.
Quan entrem en nostre propi misteri, ens trobem amb nostres pors i preocupacions, nostres ferides i tristeses, nostra mediocritat i nostre pecat.
Un teòleg important afirma que, enmig de la societat secular de nostres dies, “aquesta experiència del cor és la única amb la qual es pot comprendre el missatge de fe del Nadal. Déu s'ha fet home”. L'últim misteri de la vida és un misteri de bondat, de perdó i salvació, que està amb nosaltres. Si l'acollim en silenci, coneixerem l'alegria de Nadal.
Moltes persones han sobreviscut a conflictes al seu país d’origen, han patit l’angoixa i la privació a camps de refugiats i lluiten en un país nou, en una llengua nova i amb una nova forma de viure. D’alguna manera, han aconseguit desafiar situacions que semblaven insuperables. Ens meravellem pel coratge, la determinació i l’impuls que sovint caracteritzen persones en aquestes circumstàncies extraordinàries.
Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest 4t diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó. Ens ensenya que Déu ens assoleix de maneres que ens sorprenen i ens desafien. Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.
A la primera lectura, el profeta Isaïes va parlar amb el rei Acaz sobre el pla de Déu per al seu poble durant el temps turbulent abans de l’ensorrament de Judà i l’exili. Acaz s’havia aliat amb el poderós rei d’Assíria per salvar la seva pròpia pell. Havia intentat reforçar la seva base de poder mitjançant astutes aliances! Era una oportunitat i un oportunisme polític clàssic.
Isaïes, però, va anar contra l’opció de la política de supervivència. Li preocupava més la fidelitat al pacte amb Déu i a la tradició d'Israel, que haurien estat en perill per l'aliança amb un rei estranger. Va dir a Acaz que Déu salvarà el seu poble no mitjançant aliances poderoses, sinó mitjançant un nen vulnerable i indefens. Que Déu treballa a través de la debilitat i la vulnerabilitat és una lliçó punyent tant per al poble de l’aliança com per a tots nosaltres.
L’evangeli ens explica la història de com el pla de Déu es desplega i repercuteix en les vides de Maria i Josep. Sembla que hi ha un patró de manera de fer de Déu que irromp, trastorna i desafia el pensament i el comportament humà. En el relat de l’anunciació, va entrar en la vida pacífica d’una noia de Natzaret.
A l'episodi d'avui, Josep va ser pertorbat i es va capgirar la seva vida arran de la intervenció divina. En descobrir que Maria ja estava embarassada quan no s’havien mudat junts, va planejar divorciar-se d’ella. Va ser llavors quan Déu va ajudar a Josep a acollir la realitat i la situació concreta com a designi i camí de salvació. Això demana molta humilitat, obertura, valentia i confiança per part de Josep. Va ser capaç, amb l’ajuda de Déu, de modificar el seu projecte de vida segons la inspiració de Déu.
A nosaltres, com els va passar al rei Acaz a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.
Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació... i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant. És important que dediquem estones, en pregària, a meditar i contemplar. I també a ‘passar per la pregària’ allò que anem vivint. Jesús mateix necessitava pregar. Això ens pot ajudar a copsar el pla de Déu, com a Maria, Josep, Isaïes...La Bona Notícia del Nadal ens diu que Déu és Emmanuel, Déu-amb-nosaltres i que ens ve a trobar en les cruïlles i desconcerts de les nostres vides i, especialment, en les persones que són es situació de desconcert, inseguretat i trasbals, en situació de marge, de llindar.
En uns dies, celebrarem el pla més gran de Déu per a la humanitat: l’Encarnació. El Messies vindrà com un infant. Naixerà de Maria mitjançant el poder de l’Esperit Sant i serà acollit per Josep, de la casa de David. Jesús salvarà el seu poble del pecat. És la revelació radical de l’amor fidel i la màxima expressió de salvar la vida.
Que Maria i Josep siguin els nostres intercessors i models de fe i confiança en Déu, mentre ens preparem per acollir novament Jesucrist, Llum del món i Príncep de la Pau.



ESTÀ AMB NOSALTRES
Li posará per nom Emmanuel.
Abans de que nasqui Jesús en Belén, Mateu declara que durà el nom de «Emmanuel», que significa «Déu-amb-nosaltres». Indicació que no deixa de ser sorprenent, ja que no és el nom amb el qual Jesús fou conegut, i l'evangelista ho sap molt bé. En realitat, Mateu està oferint als seus lectors la clau per a acostar-nos al relat que oferirà de Jesús, veient en sa persona, en sos gests, en son missatge i en sa vida entera el misteri de Déu compartint nostra vida. Aquesta fe anima i sosté als qui seguim a Jesús.
Déu està amb nosaltres. No pertany a una religió o una altra. No és propietat dels cristians. Tampoc dels bons. És de tots els seus fills i filles. Està amb els que l'invoquen i amb els que l'ignoren, ja que habita en tot cor humà, acompanyant a cada un en els goigs i penes. Ningú viu sense la seva benedicció.
Déu està amb nosaltres. No escoltem sa veu. No veiem son rostre. La seva presència humil i discreta, propera i íntima, ens pot passar inadvertida. Si no profunditzem en nostre cor, ens semblarà que caminem sols per la vida.
Dios està amb nosaltres. No crida. No força a ningú. Respecta sempre. És nostre millor amic. Ens atreu cap el bo, el bell, el just. En ell podem encontrar llum humil i força vigorosa per a afrontar la duresa de la vida i el misteri de la mort.
Déu està amb nosaltres. Quan ningú ens compren, ell ens acull. En moments de dolor i depressió, ens consola. En la debilitat i la impotència ens sosté. Sempre ens convida a estimar la vida, a cuidar-la i fer-la sempre millor.
Déu està amb nosaltres. Està en els oprimits defensant sa dignitat, i en els que lluiten contra l'opressió animant llur esforç. I en tots està cridant-nos a construir una vida més justa i fraterna, més digna per a tots, començant pels últims.
Déu està amb nosaltres. Desvetlla nostra responsabilitat i posa dempeus nostra dignitat. Enforteix nostre esperit per a no acabar esclaus de qualsevol ídol. Està amb nosaltres salvant el que nosaltres podem perdre.
Déu està amb nosaltres. Això és el que celebrem els cristians en les festes de Nadal: creients, menys creients, mals creients i quasi in-creients. Aquesta fe sosté nostra esperança i posa alegria en nostres vides.



EL NOM DE JESÚS
Entre els hebreus no se posava a les persones un nom qualsevol de forma arbitrària, ja que el «nom», com en quasi totes les cultures antigues, indica el ser de la persona, sa vertadera identitat, el que s'espera d'ella.
Per això l'evangelista Mateu té interés en explicar des del començament als seus lectors el significat profund del nom d'aquest personatge del qual parlarà al llarg de tot l'evangeli. El «nom» d'aquest nin que encara no ha nascut és «Jesús», que significa «Déu salva». Se anomenarà així perquè «salvarà son poble dels pecats».
L'any 70 Vespasià, designat com nou emperador mentre estava sufocant la rebel·lió jueva, anà cap a Roma on és rebut i aclamat amb dos noms: «salvador» i «benefactor». L'evangelista Mateu vol deixar les coses clares. El «salvador» que necessita el món no és Vespasià sinó Jesús.
La salvació no ens vindrà de cap emperador ni de cap victòria d'un poble sobre altre. La humanitat necessita ser salvada del mal, de les injustícies i la violència, necessita ser perdonada i reorientada vers una vida més digna del ser humà. Aquesta és la salvació que se'ns ofereix en Jesús.
Mateu li asigna endemés un altre nom: «Emmanuel». Sap que Jesús no ha estat anomenat així històricament. És un nom xocant, absolutament nou, que significa «Déu-amb-nosaltres». Un nom que sols atribuïm a Jesús els que creiem que, en ell i des d'ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i ens salva.
Les primeres generacions cristianes portaven el nom de Jesús gravat en son cor. El repeteixen una i altra vegada. Se bategen en son nom, se reuneixen a orar en son nom. Per a Mateu, és una síntesis afectiva de sa fe. Per a Pau, res més gran. Segons uno dels primers himnes cristians, «devant el nom de Jesús s'ha de doblegar tot genoll».
Després de vint segles, hem d'aprendre a pronunciar el nom de Jesús de manera nova. Amb afecte i amor, amb fe renovada, en actitud de conversió. Amb son nom en nostres llavis i en nostre cor podem viure i morir amb esperança.


LA LEGENDA DE NADAL
Ell salvarà el seu poble.
Plou amb força en tot Rwanda. Es la estació de les pluges. Aquest matí he caminat per Butare acompanyant a uns joves de Médicus Mundi. Sempre la mateixa escena: nins i més nins mullats fins als ossos que no et deixen caminar. No entenc el que ens diuen, però son gest és suficientment clar: una mà estesa amb insistència cap a nosaltres, l'altra senyalant sa panxa, i una mirada desgarradora difícil d'oblidar.
Una altra imatge se m'ha quedat avui de manera especial. La d'una dona amb una malaltia que desfigurava horriblement sos ulls, bellugant-se lentament com sense forces per a espantar les mosques que cobrien el rostre del seu fill desnutrit. ¿Cóm escric jo des d'aquí un comentari sobre el Nadal?, ¿qué puc dir?, ¿no seria millor callar? Tanmateix, ara entenc tal volta millor aqueixa «legenda del Nadal» que, en imatges senzilles però certeres, ha sabut recollir l'essencial del misteri de Déu i de la seva vinguda al món.
«Era de nit.» Els evangelis no ho diuen, sempre s'ha pensat que Jesús nasqué enmig d'una nit, il·luminada sols per les estrelles. I és veritat. En el món és de nit i els homes caminem a les fosques. Creiem saber-ho tot i no veiem l'essencial. La legenda té raó. Si Déu neix en nosaltres, sempre serà per a il·luminar nostra ceguesa i obrir nostres ulls al dolor del germà que sofreix.
«Feia fred a Betlem» i fa fred en el món actual. Falta el calor de l'amor i l'amistat. S'ha gelat el cor d'Occident i, bloquejat per la superficialitat i el benestar, ja no és capaç de sentir vertadera compassió per als que moren de fam. La legenda diu la veritat. Si Déu neix en nosaltres, serà per a posar en el món el calor de l'amor i la solidaritat.
Només hi ha una manera d'acollir a Déu: abandonar nostres presumpcions i seguretats, deixar d'enganyar-nos, no confiar en tantes paraules vanes que surten de nostra boca i tenir el coratge de creure més en l'amor i la compassió. Podem ser millors. En el món pot créixer la solidaritat. Però això sí, Déu solament pot néixer allà on se'l deixa entrar, i sols se'l deixa entrar allà on se deixa entrar l'amor.


MARIA

Tindrà u n fill i li has de posar per nom Emmanuel.
Després d'un eclipse de la devoció mariana, provocat en part per abusos i desviacions notables, els cristians tornen a interesar-se per Maria per a descobrir le seu vertader lloc dins l'experiència cristiana.
No es tracta d'acudir a ella per a escoltar “missatges apocalíptics” que amenacen amb càstigs terribles un món enfonsat en la impietat i la in-creença, mentre s'ofereix la seva protecció maternal als que facin penitència i resin determinades oracions.
No es tracta tampoc de fomentar una pietat que nodreixi una relació infantil de dependència i fusió amb una mare idealitzada. Fa temps que la sicologia ens adverteix dels riscs d'una devoció que exaltés falsament Maria com a “Verge i Mare”, afavorint un menyspreu vers la “dona real” com a temptadora del baró.
Primer criteri per a comprovar la “veritat cristiana” de tota devoció a Maria és saber si replega el creient damunt ell mateix o si l'obri al projecte de Déu; si el fa anar en rera cap a una devoció infantil amb “mare imaginària” o si l'impel·leix a viure la fe de forma adulta i responsable en seguiment fidel a Jesucrist.
Els millors esforços de la mariologia actual volen menar els cristians a una visió de Maria com a Mare de Jesucrist, primera deixeble del seu Fill i model de vida autèntica cristiana.
En concret, Maria és avui per a nosaltres model d'acollida fidel de Déu des d'una postura de fe obedient; exemple d'actitud servicial al seu Fill i cura solidària per tots els que sofreixen; dona compromesa pel “Regne de Déu” predicat i impulsat per son Fill.
En temps de fatiga i pessimisme incrèdul, Maria, amb l'obediència radical a Déu i l'esperança confiada, pot donar-nos la pauta per a una vida cristiana més profunda i més fidel a Déu.
La devoció a Maria no és un element secundari per a nodrir la religió de persones “senzilles” aficionades a pràctiques supersticioses o ritus “folfkòrics”. Apropar-se a Maria és col·locar-se en el punt central per a descobrir el misteri de Crist i acollir-lo. Recordar aquests dies pròxims a Nadal que l'evangeli ens recorda Maria com Mare de “Emmanuel”, és a dir, la dona que ens pot fer pròxim Jesús, “el Déu-amb-nosaltres”










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada