EL
NOM DE JESÚS
Entre
els hebreus no se posava a les persones un nom qualsevol de forma
arbitrària, ja que el «nom»,
com en quasi totes les cultures antigues, indica el ser de la
persona, sa vertadera identitat, el que s'espera d'ella.
Per
això l'evangelista Mateu té interés en explicar des del
començament als seus lectors el significat profund del nom d'aquest
personatge del qual parlarà al llarg de tot l'evangeli. El «nom»
d'aquest nin que encara no ha nascut és «Jesús»,
que
significa «Déu
salva».
Se anomenarà així perquè «salvarà
son poble dels pecats».
L'any
70 Vespasià, designat com nou emperador mentre estava sufocant la
rebel·lió jueva, anà cap a Roma on és rebut i aclamat amb dos noms:
«salvador» i
«benefactor».
L'evangelista Mateu vol deixar les coses clares. El
«salvador»
que necessita el món no és Vespasià sinó Jesús.
La
salvació no ens vindrà de cap emperador ni de cap victòria d'un
poble sobre altre. La humanitat necessita ser salvada del mal, de les
injustícies i la violència, necessita ser perdonada i reorientada
vers una vida més digna del ser humà. Aquesta és la salvació que
se'ns ofereix en Jesús.
Mateu
li asigna endemés un altre nom: «Emmanuel».
Sap que Jesús no ha estat anomenat així històricament. És un nom
xocant, absolutament nou, que significa «Déu-amb-nosaltres».
Un nom que sols atribuïm a Jesús els que creiem que, en ell i des
d'ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i ens salva.
Les
primeres generacions cristianes portaven el nom de Jesús gravat en
son cor. El repeteixen una i altra vegada. Se bategen en son nom, se
reuneixen a orar en son nom. Per a Mateu, és una síntesis afectiva
de sa fe. Per a Pau, res més gran. Segons uno dels primers himnes
cristians, «devant
el nom de Jesús s'ha de doblegar tot genoll».
Després
de vint segles, hem d'aprendre a pronunciar el nom de Jesús de
manera nova. Amb afecte i amor, amb fe renovada, en actitud de
conversió. Amb son nom en nostres llavis i en nostre cor podem viure
i morir amb esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada