Maria
va dir: "Sóc
l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules".
I
l'àngel es va retirar.
EVANGELI
Déu
te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
Anunci
del naixement de Jesús
26
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de
Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia
verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i
era descendent de David. La noia es deia Maria. 28
L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu
te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per
què la saludava així. 30 L'àngel li
digué:
--No
tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31
Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32
Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu
li donarà el tron de David, el seu pare. 33
Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat
no tindrà fi.
34
Maria preguntà a l'àngel:
--Com
podrà ser això, si jo sóc verge?
35
L'àngel li respongué:
--L'Esperit
Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la
seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran
Fill de Déu. 36 També Elisabet, la
teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era
tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37
perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38
Maria va dir:
--Sóc
l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I
l'àngel es va retirar.
Paraula
de Déu
AMB
ALEGRIA I CONFIANÇA
El
Concili presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a
“prototipus
i model per a l'Església”,
i la descriu com a dona humil que escolta a Déu amb
confiança i alegria. Des d'aquesta actitud hem d'escoltar a
Déu en l'Església actual.
«Déu
te guard”.
És
el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem
d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Sovint
ens contagiem per la tristesa d'una església envellida i
gastada. ¿ Ja no és Jesús la Bona Nova ? ¿ Ja no sentim
l'alegria de ser seguidors seus ? Quan manca l'alegria, la
fe perd perd frescor, la cordialitat desapareix, la amistat
entre els creients refreda. Tot se fa més dificil. Urgent
és desvetllar la alegria dins nostres comunitats i
recobrar la pau que Jesús ens ha deixat per herència.
«El
Senyor és amb tu»
No
es fàcil la alegria en l' Església de nostres dies. Només pot
néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Vivim invocant cada
dia a un Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i busca sempre el
bé de tot ser humà.
Aquesta
Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a
tonar a l' Evangeli, no està sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca.
Son Esperit ens atreu. Comptem amb son alè i comprensió. Jesús
no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.
«No
tinguis por».
Són
moltes les pors que ens paralitzen als seguidors de Jesús. Po al món
modern a la secularització. Por a un futur incert. Por a nostra
debilitat. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal.
Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca en la
conservació estéril del passat. Creixen nostres fantasmes.
Desapareix el realisme sa i la sensatesa cristiana. És urgent
construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no se
revela en una Església poderosa sinó humil.
«Tindràs
un fill i li posarás per nom Jesús».
També
a nosaltres, como a Maria, se'ns confía una missió: contribuir a
posar llum enmig de la nit. No estem cridats a jutjar el món sinó a
sembrar esperança. Nostra tasca no és apagar la metxa que
s'extingeix sinó encendre la fe que torna a brotar: Déu és una
pregunta que humanitza.
Des
de nostras comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser
llevat d'un món més sa i fratern. Estem en bones mans. Déu no
està en crisi. Nosaltres gosem seguir a Jesús amb alegria
i confiança.
Vivim
en un món ple de violència, injustícies, corrupció i destrucció
de la natura, tot està contaminat. Els joves es troben davant d´un
futur molt fosc, els grans enyorem el passat perdut. I encara
que el temps d´advent ens parla de d´esperança, de preparar
els camins del Senyor, molts no troben motius per esperar. Alguns
pensen que vivim deixats de la mà de Déu. Sembla que la mort sigui
més forta que la vida.
Enmig
d´aquesta foscor i d´aquest pessimisme, la festa de la litúrgia
d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir,
plena de l´Esperit Sant, com un senyal que Déu no s´oblida
de la humanitat, que Déu vol entrar a la nostra història i ser un,
com nosaltres, a través de Maria de Natzaret, una jove pobre i
senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut, per començar
el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau.
Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.
La
lògica de Déu no és com la nostra, Jesús s´encarna en el si
d´una dona desconeguda, per ensenyar-nos que l´Esperit del Senyor
actua des de baix i, des de baix, vol renovar el món, que tot és
misericòrdia, bondat i gràcia, que cal obrir-se al Senyor com
Maria, acceptar la seva paraula i la seva voluntat, col.laborar com
Maria al projecte de Déu.
Aquest
Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó
com Maria amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als
altres, confiança en Déu.
Per
això la festa de l´Immaculada és al mateix temps un signe
d´esperança i una crida a la conversió al món de l´evangeli, a
la Paraula, a Jesús, un món reconciliat amb els altres, amb la
natura i amb Déu.
Moltes
vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la
fe. Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una
obertura a l´ Infinit:
“Quin
cel més blau aquesta nit!
Sembla
que es vegi l´Infinit
en
tota sa grandesa,
en
tota sa dolcesa,
l´Infinit
sense vels
més
enllà de la lluna i els estels.
(...)
Aquesta
és bé, una nit divina:
la
Puríssima, del cel
va
baixant per´quest blau que ella il.lumina,
deixant
més resplendors en cada estel.
Per
la nit de Desembre ella davalla,
l´
aire s´atempera, i el món calla.
Davalla
silenciosa...
Ai,
quina nit més blava i més hermosa!” .
Contemplem
en silenci el misteri de la Puriíssima, i deixem-nos il·luminar i
omplir d´esperança per la seva llum que davalla del cel i ens omple
d´esperança. Només l´Esperit del Senyor que ompli Maria, pot
transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida.
Maria és la gran figura de l´Advent, més enllà d` Isaïes i Joan
Baptista. Amb ella hem de preparar els camins del Senyor avui.
UN
ANUNCI SORPRENENT
L'àngel
li diu: Déu te guard
Lluc
conta l'anunci del naixement de Jesús en paral·lelisme amb
el del Baptista. El contrast entre ambdues escenes és tan
sorprenent que en permet entreveure amb noves llums el
Misteri del Déu encarnat en Jesús.
L'anunci
del naixement del Baptista passa a “Jerusalem”,
la gran capital d'Israel, centre polític i religiós del
poble jueu. El naixement de Jesús s'anuncia a un poble
desconegut de les muntanyes de Galilea. Un llogaret sense
relleu, anomenat “Natzaret”, d'on ningú
espera que pugui sortir res de bo. Anys més tard,
aquests pobles humils acolliran el missatge de Jesús
anunciant la bondat de Déu. Jerusalem per contra, el
rebutjarà. Sempre solen ser els petits i insignificants els
que més entenen i acullen el Déu encarnat en Jesús.
L'anunci
del naixement del Baptista es dóna en l'espai sagrat del
“temple”. El de Jesús a una casa pobre d'un
“llogaret”. Jesús es farà present allà on
viu la gent, allà on viuen, treballen, gaudeixen i
sofreixen. Viu entre ells alleugerint el sofriment i
oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet carn, no per
estar en els temples, sinó per “posar sa morada
entre els homes” i compartir nostra vida.
L'anunci
del naixement del Baptista és escoltat per un “baró”
venerable, el sacerdot Zacaries, en una solemne celebració
ritual. El de Jesús es fet a Maria, una
“jove” d'uns
dotze anys. No s'indica on és ni que fa. ¿ A qui pot
interessar el treball d'una dona? Tanmateix, Jesús, el Fill
de Déu encarnat, mirarà les dones de manera diferent,
defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus
deixebles.
Del
Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaries i Elisabet,
una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús es diu
una cosa absolutament nova. El Messies naixerà de Maria,
una jove verge. L' Esperit de Déu estarà a l'origen de la
seva aparició en el món. Per això, “serà
anomenat Fill de Déu”.
El Salvador del món no neix com a fruit de l'amor
d'uns esposos que s'estimen. Neix com a fruit de l' Amor de
Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens
fan Maria i Josep. És un
regal que ens fa Déu.
COM
MARIA
Que
es compleixin en mi les teves paraules.
Quan
ve Nadal, la litúrgia ens presenta la figura de Maria
acollint en goig a Déu dins sa vida. Com digué el
Concili, Maria és model per a l'Església. D'ella podem
aprendre a ser més fidels a Jesús i a son evangeli.
¿Quins podrien ser els trets duna Església més mariana
en nostre temps ?
Una
Església que fomenta la «tendresa maternal» a tots
els seus fills i té cura del calor humà en les relacions amb
ells. Una Església de braços oberts, que no rebutja ni condemna,
sinó que acull troba un lloc adient per a cada un.
Una
Església que, com María, proclama amb alegría la grandesa de Déu
i sa misericòrdia també amb les generacions actuals i futures. Una
Església que se converteix en signe d'esperança per sa capacitat de
donar i transmetre vida.
Una
Església que sap dir «sí» a Déu sense saber molt
bé a on le portarà l'obediència. Una Església que no té
respostes per a tot, però busca amb confiança, oberta al diàleg
amb els que no se tanquen al bé, la veritat i l'amor.
Una
Església humil com María, sempre a l'escolta del seu Senyor. Una
Església més preocupada per comunicar l' Evangeli de Jesús que per
tenir-ho tot definit.
Una
Església del «Magníficat», que no es complau en els
superbs, potentats i rics d'aquest món, sinó que cerca pa i
dignitat per als pobres i afamats de la Terra, i sap que Déu està
de sa part.
Una
Església atenta al sofriment de tot esser humà, que sap, com María,
oblidar-se d'ella mateixa i «anar de pressa» per a estar prop de
qui necessita ser ajudat. Una Església preocupada per la felicitat
de tots els que «no tenen vi» per a celebrar la vida.
Una Església que anuncia l'hora de la dona i promou goig sa
dignitat, responsabilitat i creativitat femenina.
Una
Església contemplativa que sap «guardar meditar en son co» el
misteri de Déu encarnat en Jesús per a transmetre-lo com experiència
viva. Una Església que creu, prega, sofreix i espera la salvació de
Déu anunciant amb humilitat la victòria final de l'amor.
ALEGRA'T
Alegra't...
el Senyor és amb tu.
El
relat de l'anunciació a Maria que llegim el darrer
diumenge d'Advent, és una invitació a desvetllar en
nosaltres les actituds bàsiques amb les quals viure a les
festes de Nadal i en tota la nostra vida. Recordem el
missatge que es posa en boca de l' Àngel.
Alegra't.
És
el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar
també nosaltres. «Alegra't»:
aqueixa és la primera paraula de Déu a tota criatura. Enmig
d'aquests temps que a nosaltres ens semblen d'incertesa i foscor,
plens de problemes i dificultats, el primer que sorprenent se'ns
demana és no perdre l'alegria. Sense alegria la vida se fa més
difícil i dura.
El
Senyor está amb tu.
L'alegria
a la qual se'ns convia no és un optimisme forçat ni un auto-engany
fácil. És l'alegria interior i la confiança que neix en qui
s'enfronta a la vida amb la convicció de que no està tot sol. Una
alegría que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i vol
sempre nostre bé. Podem queixar-nos de moltes coses, però mai
podrem dir que estem sols perquè no és veritat. Dins cada un, en el
més pregon de nostre esser está Déu nostre Salvador.
No
tinguis por.
Podem
tenir por a les nostres contradiccions i incoherències. La
por és un mal i fa mal. La por ofega la vida, paralitza
les forces, ens impedeix caminar. Necessitem confiança,
seguretat, llum.
Déu
t'ha concedit el seu favor.
No
sols María, també nosaltres podem escoltar aquestes paraules perquè
tots vivim i morim sostinguts per la gràcia l'amor de Déu. La vida
segueix aquí amb les seves dificultats i preocupacions. La fe en Déu
no és una recepta per a resoldre els problemes diaris. Però tot és
diferent quan se viu cercant en Déu llum i força per a
enfrontar-se a ells.
Ara
ve Nadal. No serà una festa igual per a tots. Cada un viurà en son
interior son propi nadal. ¿Per què no despertar aquests dies en
nosaltres la confiança en Déu i l'alegria de saber-nos acollits
per Ell? ¿Per què no alliberar-nos de pors i angoixes enfrontar-no
a la vida des de la fe en un Déu que està a prop?
AVE
MARIA
Alegra't,
plena de gràcia, el Senyor està amb tu.
Fa
anys me vaig trobar amb una persona que, després d'una
crisi religiosa, cercava de bell nou a Déu. Després d'una
conversació, em confessà que volia pregar. Feia temps que
havia abandonat tota pràctica religiosa. Havia oblidat el
Parenostre. No recordava cap oració. De cop, la cara s'il·luminà: “Tal volta..., l'Ave Maria”. Mentre recitàvem junts la senzilla pregària, vaig veure que dels
seus ulls brollaven dues llàgrimes d'alegria i emoció. Les
grans oracions són sempre profundament humanes i humils. No
calen paraules complicades ni frases sublims. Important és
la fe amb la qual s'invoca.
L'Ave-maría,
unida sovint al res del Parenostre, és una de les oracions
cristianes més populars. Consta de tres parts. La primera está
agafada de l'anunci de l'àngel a Maria.
«Déu
vos salve, Maria, plena sou
de
gràcia, el Senyor és amb vos.»
La segona evoca les paraules de lloança que Isabel dirigeix a Maria:
«Beneïda
sou vos entre totes les
dones
i beneït és el fruit del vostre sant ventre.
» La darrera part és una invocació medieval d'origen incert:
«Santa
Maria, Mare de Déu, pregau per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora
de nostra mort.
»
Cada
un sap com i per quins camins discorre sa vida, però sempre és bo
encontrar-se amb Maria. Ella és Mare de Déu i també nostra. Maria
no és Déu, no és font de nostra salvació, però Déu és amb ella
i l'ha colmada de gràcia. Enmig d'un món que, a voltes, sembla
maleït, ella és beneïda perquè ha estat beneïda per Déu per a
sempre. Podem acudir a ella amb confiança.
No
necesitem defensar-nos ni donar explicacions. Ella és nostra Mare.
Coneix nostre cor cansat y, tal vez, nuestra vida rota o desquiciada.
Conoce nuestros errores i nostra mediocritat. En Maria, plena de la
gràcia de Déu, sempre encontrarem l'amor i el perdó del mateix
Déu. Units a tants homes i dones, podem també nosaltres invocar-la
amb humilitat: «Pregau
per nosaltres, pecadors.»
María
ens acompanya sempre.
L'EXPERIÈNCIA
DEL NADAL
El
Senyor està amb tu.
No
és fàcil en aquesta societat celebrar profundament l'experiència
central de Nadal. Tal volta el millor camí per a intentar-ho sigui
el
silenci.
Així
ens ho suggereix un text litúrgic que proclama que la irrupció de
Déu en la humanitat passà «quan un silenci assossegat ho
envoltava tot».
Unes
suggerències per als que desitgen aquest any viure Nadal “de
manera diferent”.
Primer,
preparar-se. Fer el propòsit de dedicar temps a preparar aquestes
festes. És difícil sostreure's a l'ambient trivial i enganyós que
aquests dies sembla impregnar-ho tot.
Després
és necessari tenir valor per a estar sols amb nosaltres mateixos. Si
ho assolim, tal volta podem descobrir quelcom nou. Una habitació
tranquil·la, una església solitària, un passeig retirat poden
servir per a “fer silenci”.
Deixar-se
penetrar pel silenci no és fàcil, sobre tot quan se viu sempre en
el renou. En començar, te sentiràs ple de sensacions, impressions,
records. Si saps esperar i romandre, poc a poc vindran dins tu les
vertaderes preocupacions, les pors, ta tristesa o alegría.
Si
escoltes, podràs sentir una impressió inquietant. La soledat. Estás
sol enmig de la vida. Aquestes persones amb les quals te relaciones
tot el dia, a les que rebutges o estimes, estan lluny. En el fons,
tots estem sols. Tu ho experimentes ara amb més llu en aqueixa
sensació estranya que te envaeix.
Aleshores,
deixa que el silenci te parli. Gosa escoltar aqueixa presència
propera de Déu. No pensis en pors ni en ta misèria. No pensis si
ets cristià o no. Senzillament, acull el misteri.
Com
diu K.
Rahner,
“aquesta
experiència és la més decisiva per a comprendre el missatge
central de Nadal: Déu s'ha fet home. El diví ha irromput en
e'interior del humà».
Tal
volta sentis ton cor renovat. Serà el millor regal que pots rebre a
Nadal. Serà també el millor regal que podràs fer als que
t'envolten.
EL
REGAL DE NADAL
Alegra't.
¿Quants
són els que creuen de veritat en el Nadal? ¿Quants els que saben
celebrar-ho en el més íntim de son cor? Estem tan entretinguts amb
nostres compres, regals i cenes que resulta difícil acordar-se de
Déu i acollir-lo enmig de tanta confusió.
Pensem
molt aquests dies que no manqui res en nostra casa, però
ningú es preocupa si manca Déu. A banda, anem tan plens de
coses que no sabem ja alegrar-nos de la “proximitat
de Déu” .
I
un cop més, aquestes festes passaran sense que molts homes
i dones hagin pogut escoltar res nou, viu i gojós dins
son cor. I desmuntaran “el Betlem” i
retiraran l'arbre i les estrelles, sense que res hagi
renascut dins llurs vides.
Nadal
no és una festa fàcil. Només pot celebrar-la des de
dintre qui gosa creure que Déu pot tornar néixer entre
nosaltres, en nostra vida de cada dia. Aquest naixement
serà pobre, fràgil, dèbil com ho fou el de Betlem. Però
pot ser un esdeveniment real. El vertader regal de Nadal.
Déu
és infinitament millor que el que creim. Més proper, més
comprensiu, més tendre, més audaç, més amic, més alegre,
més gran del que podem sospitar. ¡Déu és Déu!
Els
homes no gosem creure del tot en la bondat i tendresa de Déu.
Necessitem aturar-nos davant el que significa un Déu que se'ns
ofereix com nin dèbil, vulnerable, indefens, somrient, irradiant
pau, goig, tendresa. Se despertaria en nosaltres una alegria
diferent, ens inundaria una confiança desconeguda. Ens adonariem de
que no podem fer alotra cosa sinó donar gràcies.
Aquest
Déu és més gran que tots nostres pecats i misèries. Més feliç
que totes nostres imatges tristes i raquítiques de la divinitat.
Aquest Déu és el regal millor que se'ns pot fer als homes.
La
nostra equivocació és pensar que no nec essitem Déu.
Creure que ens basta un poc més de benestar, diners, salut,
sort, seguretat. I lluitem per tenir-ho tot. Tot manco Déu.
Feliços
els que tenen un cor senzill, net i pobre perquè Déu és per a
ells. Feliços els que senten necessitat de Déu perquè Déu pot néixer encara en ses vides.
Feliços
els que, enmig del bullici i atordiment d'aquestes festes, saben
acollir amb cor creient i agraït el regal d'un Déu Infant. Per a
ells haurà estat Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada