ALEGRIA I CONFIANÇA

AMB ALEGRIA I CONFIANÇA

El Concili presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a “prototipus i model per a l' Església”, i la descriu com a dona humil que escolta a Déu amb confiança i alegria. Des d'aquesta actitud hem d'escoltar a Déu en l' Església actual.

«Déu te guard”.

És el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Sovint ens contagiem per la tristesa d'una església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús la Bona Nova ? ¿ Ja no sentim l'alegria de ser seguidors seus ? Quan manca l'alegria, la fe perd perd frescor, la cordialitat desapareix, la amistat entre els creients refreda. Tot se fa més difícil. Urgent és desvetllar la alegria dins nostres comunitats i recobrar la pau que Jesús ens ha deixat per herència.

«El Senyor és amb tu»

No es fàcil la alegria en l' Església de nostres dies. Només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Vivim invocant cada dia a un Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i busca sempre el bé de tot ser humà.

Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tonar a l' Evangeli, no està sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. Son Esperit ens atreu. Comptem amb son alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

«No tinguis por».

Són moltes les pors que ens paralitzen als seguidors de Jesús. Po al món modern a la secularització. Por a un futur incert. Por a nostra debilitat. Por a la conversió a l' Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca en la conservació estéril del passat. Creixen nostres fantasmes. Desapareix el realisme sa i la sensatesa cristiana. És urgent construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no se revela en una Església poderosa sinó humil.

«Tindràs un fill i li posarás per nom Jesús».

També a nosaltres, como a Maria, se'ns confía una missió: contribuir a posar llum enmig de la nit. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. Nostra tasca no és apagar la metxa que s'extingeix sinó encendre la fe que torna a brotar: Déu és una pregunta que humanitza.

Des de nostras comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sa i fratern. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Nosaltres gosem seguir a Jesús amb alegria i confiança.