DÉU ÉS AMOR

SOLS AMOR

Tant estimà Déu el món.

¿És necessari creure en la Trinitat?, ¿se pot?, ¿serveix de res?, ¿no és una construcció intel·lectual innecessària?, ¿canvia en res nostra fe en Déu i nostra vida cristiana si no creiem en el Déu trinitari? Fa dos segles Kant escrivia aquestes paraules: «Des de el punt de vista pràctic, la doctrina de la Trinitat és perfectament inútil.»

Res més lluny de la realitat. La fe en la Trinitat canvia no solament nostra visió de Déu, sinó també nostra manera d'entendre la vida. Confessar la Trinitat de Déu és creure que Déu és un misteri de comunió i d'amor. Déu no és una Substància suprema compacta i freda, un Ser tancat i impenetrable, immòbil i indiferent. Déu és un focus d'amor insondable, la seva intimitat misteriosa és sols amor i comunicació. Conseqüència: en el fons últim de la realitat, dóna sentit i existència a tot i no hi ha sinó Amor. Tot l'existent ve de l' Amor.

El Pare és Amor originari, la font de tot amor. Ell comença l'amor. «Sols Ell comença a estimar sense motius; és més, és Ell qui des de sempre ha començat a estimar» (E. Jüngel). El Pare estima des de sempre i per a sempre sense ser obligat ni motivat des de fora. És l' «etern Amant». Estima i seguirà estimant sempre. Mai retirarà el seu amor i fidelitat. De Ell sols brota amor. Conseqüència: creats a la seva imatge estem fets per a estimar. Només estimant encertem en la existència.

El ser del Fill consisteix en rebre l'amor del Pare. Ell és l' «Estimat eternament» abans de la creació del món. El Fill és l' Amor que acull, la resposta eterna a l'amor del Pare. El misteri de Déu consisteix en donar i en rebre amor. En Déu, deixar-se estimar no és menys que estimar. ¡Rebre amor és també diví! Conseqüència: creats a imatge d'aquest Déu, estem fets no sols per a estimar, sinó per a ser estimats.

L' Esperit Sant és la comunió del Pare i del Fill. Ell és l' Amor etern entre el Pare amant i el Fill estimat, el que revela que l'amor diví no és entossudiment o possessió gelosa del Pare ni acaparament egoista del Fill. L'amor vertader és sempre obertura, do, comunicació desbordant. Per això, l' Amor de Déu no se queda en ell mateix, sinó que se comunica i esté cap a les seves criatures. «El amor de Déu ha estat vessat en nostres cors per l' Esperit Sant que se'ns ha donat» (Rm 5, 5). Conseqüència: creats a imatge d'aquest Déu, estem fets per a estimar-nos sense acaparar i sense tancar-nos en amors ficticis i egoistes