ESTANCATS
El
papa Francesc repeteix que les pors, els dubtes, la falta d'audàcia…
poden impedir de rel impulsar la renovació que necessita avui la
Església. En la seva Exhortació La alegria de l' Evangeli diu que,
si quedem paralitzats per la por, podem romandre simplement com
«espectadors d'un estancament infecund de la Església».
Les
seves paraules fan pensar. ¿Què podem percebre nosaltres? ¿Ens
movem per a revifar la fe de nostres comunitats cristianes o
seguim instal·lats en aqueix «estancament infecund» del qual para
Francesc? ¿On podem trobar forces per a reaccionar?
Una
aportació del Concili Vaticà II fou impulsar el pas des de la
«missa», entesa com una obligació per a complir un
precepte, a la «eucaristia» viscuda com a celebració
gojosa de tota la comunitat per alimentar la fe, créixer en
fraternitat i revifar l'esperança en Jesucrist ressuscitat.
Durant
aquests anys hem donat passes importants. Queden lluny les misses
celebrades en llatí en que el sacerdot «deia» la
missa i el poble cristià venia a «oir» la missa o
«assistir» a la celebració. Però, ¿no celebrem la
eucaristia de manera rutinària i avorrida?
Hi
ha un fet innegable. La gent s'allunya de manera imparable de la
pràctica dominical, perquè no troba en nostres celebracions el
clima, la paraula clara, el ritu expressiu, l'acollida estimulant que
necessita per a alimentar la seva fe dèbil i vacil·lant.
Tots,
preveres i laics, ens hem de preguntar què fem perquè la eucaristia
sigui com diu el Concili, «centre i cim de la vida cristiana».
¿Com roman tan callada i immòbil la jerarquia? ¿Perquè els
creients no manifestem nostra preocupació i nostre dolor amb més
força?
El
problema és greu. ¿Hem de seguir «estancats» en un mode de
celebració eucarística poc atractiva per als homes i dones d' avui?
¿És aquesta litúrgia que repetim des de fa segles la que més pot
ajudar-nos a actualitzar aquella cena memorable de Jesús en la qual
se concentra de mode admirable el nucli de nostra fe?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada