divendres, 13 de novembre de 2020

ARRISCAR

 




POR AL RISC

La paràbola dels talents és molt coneguda entre els cristians. Segons el relat, abans de sortir de viatge, un senyor confia la gestió dels bens a tres empleats. A un, cinc talents, a altre, dos i al tercer, un talent: «a cada qual segons la seva capacitat». De tots espera una resposta digna.

Els dos primers se posen «de seguida» a negociar amb els talents. Se'ls veu treballar amb decisió, identificats amb el projecte del seu senyor. No tenen por als riscs. Quan el senyor torna li entreguen amb orgull els fruits: han aconseguit duplicar els talents rebuts.

La reacció del tercer empleat és estranya. L'únic que se li ocorre és «fer un clot a terra i amagar-hi els diners amagar-hi els diners», el talent rebut, per conservar-lo segur. Quan torna el senyor, se justifica amb aquestes paraules: «Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu». El senyor el condemna com a «negligent».

En realitat, l'arrel del comportament és més profunda. Aquest empleat té una imatge falsa del senyor. L'imagina egoista, injust i arbitrari., exigent que no admet errors. No se'n poden fiar. Millor és defensar-se d'ell.

Aquesta idea mesquina del seu senyor el paralitza. No gosa córrer cap risc. La por el bloquetja. No és lliure per a respondre de manera creativa a la responsabilitat que se li ha confiat. És més segur, «conservar» el talent.

Els cristians de les primeres generacions captaven millor que nosaltres la força interpel·ladora de la paràbola. Jesús ha deixat en nostres mans el Projecte del Pare de fer un món més just i humà. Ens ha deixat el mandat de l'amor. Ens ha confiat la gran Nova d'un Déu amic del ésser humà. ¿Com responem avui els seguidors de Jesús?

Quan no se viu la fe cristiana des de la confiança sinó des de la por, tot es desvirtua. La fe se conserva però no se contagia. La religió se converteix en deure. L'evangeli, substituït per l'observança. La celebració dominada per la preocupació ritual.

Seria un error presentar-nos davant el Senyor amb la actitud del tercer: "Aquí tens el que és teu. Aquí, el Evangeli, el projecte de regne i tu missatge d'amor als que sofreixen. L'hem conservat fidelment. L'hem predicat correcte. No ha servit per a transformar nostra vida. Tampoc per obrir camins de justícia a ton regne. Però aquí el tens intacte".



Cap comentari:

Publica un comentari