CREATIVITAT

RECERCA CREATIVA

Malgrat l'aparent innocència, la paràbola dels talents amaga una càrrega explossiva. Sorprenentment, el “tercer servent” és condemnat sense haver comès cap acció dolenta. Son únic error consisteix en “no fer res”: no arrisca el seu talent, no el fa fructificar, el conserva intacte en lloc segur.

El missatge de Jesús és clar. No al conservadurisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la respsta activa a Déu. No a l'obsessió per la seguretat, sí a l'esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada baix el conformisme, sí al treball compromès en obrir camins al regne de Déu.

El gran pecat dels seguidors de Jesús pot ser sempre el no arriscar-nos a seguir-lo de manera creativa. És significatiu observar el llenguatge que s'ha emprat entre els cristians durant els anys per a veure en què hem centrat sovint l'atenció: conservar el depòsit de la fe; conservar la tradició; conservar els bons costums; conservar; la gràcia; conservar la vocació...

Aquesta temptació de conservadorisme és més forta en temps de crisis religiosa. És fàcil aleshores invocar la necessitat de controlar l'ortodòxia, reforçar la disciplina i la normativa; assegurar la pertinença a la Església... Tot pot ser explicable, però ¿no és sovint una manera de desvirtuar l'evangeli i congelar la creativitat del Esperit?

Pels dirigents religiosos i els responsables de les comunitats cristianes pot ser més còmode “repetir” de manera monòtona els camins heretats del passat, ignorant els interrogants, les contradiccions i els plantejaments del home modern, però ¿de què serveix tot això si no som capaços de transmetre llum i esperança als problemes i sofriments que sacsegen als homes i dones dels nostres díes?

Les actituds de que hem de tenir cura avui en l'interior de la Església no se diuen “prudència”, “fidelitat al passat”, “resignació”... Tenen més tost un altre nom: “recerca creativa”, “audàcia”, “capacitat de risc”, “escolta a l'Esperit” que tot ho fa nou.

El més greu pot ser que, com passà al tercer servent de la paràbola, que també nosaltres creiem que responem fidelment a Déu amb nostra actitud conservadora, i defraudem les seves expectatives. El principal quefer de la Església avui no pot ser conservar el passat, sinó aprendre a comunicar la Bona Nova de Jesús en una societat sacsada per canvis soci-culturals sense precedents.