VETLLAR

 

LA CASA DE JESÚS

Jesús està en Jerusalem, assegut a la muntanya de les Oliveres, mirant cap al Temple i conversa confidencialment amb quatre deixebles: Pere, Jaume, Joan i Andreu. Els veu preocupats per saber quan arribarà el final dels temps. A ell, per contra, el preocupa com viuran els seus seguidors quan ja no el tinguin.

Per això, un cop més els descobreix la seva inquietud: «Mireu, viviu desperts». Després, deixa el llenguatge terrorífic dels visionaris apocalíptics, els conta una paràbola que ha passat gairebé desapercebuda entre els cristians.

Un senyor se'n va anar de viatge i deixa la casa». Però, abans d'absentar-se, «confià a cada un dels seus criats la tasca». En acomiadar-se, els insistí en una cosa: «Vigileu, ja que no sabeu quan vendrà l'amo de la casa». Que quan vingui, no vos trobi dormits.

El relat suggereix que els seguidors de Jesús formaran una família. La Església serà "la casa de Jesús" que substituirà a "la casa de Israel". En ella tots són servidors. No hi ha senyores. Tots viuran esperant al Senyor de la casa: Jesús el Crist. No l'oblidaran mai.

En la casa de Jesús ningú ha de romandre passiu. Ningú s'ha de sentir exclòs, sense cap responsabilitat. Tots són necessaris. Tots tenen qualque missió confiada per ell. Todos estan cridats a contribuir a la gran tasca de viure com Jesús a qui han conegut sempre dedicat a servir al regne de Déu.

Els anys passaran. ¿Se mantindrà viu l'esperit de Jesús entre els seus? ¿Recordaran el seu estil servicial als més necessitats i desvalguts? ¿El seguiran pel camí obert per ell ? Sa gran preocupació és que la seva Església se dormi. Per això, els insisteix fins a tres vegades: «viviu desperts". No és una recomanació als quatre deixebles que l'escolten, sinó un mandat als creients de tots els temps: «El que us dic a vosaltres, ho dic a tots: vetlleu».

El tret més generalitzat dels cristians que no han abandonat la Església és segurament la passivitat. Durant segles hem educat els fidels per a la submissió i la obediència. En la casa de Jesús de Jesús sols una minoria se sent avui amb qualque responsabilitat eclesial.

Ha arribat el moment de reaccionar. No podem seguir augmentant encara més la distància entre "els que manen" i "els que obeeixen". És pecat promoure el desafecte, la mútua exclusió o la passivitat. Jesús ens volia veure a tots desperts, actius, col·laborant amb lucidesa i responsabilitat.