dijous, 19 de novembre de 2020

ÉS IMPORTANT

 

DECISIU

El relat no és pròpiament una paràbola sinó una evocació del judici final de tots els pobles. Tota la escena se concentra en un diàleg llarg entre el Jutge que no és altre que Jesús ressuscitat i dos grups de persones: els que han alleujat el sofriment dels més necessitats i els que han viscut negant la seva ajuda.

Al llarg dels segles, els cristians han vist en aquest diàleg fascinant “la millor recapitulació del Evangeli”, “l'elogi absolut de l'amor solidari” o “l'advertència més greu als que viuen refugiats falsament en la religió”. Afirmacions bàsiques:

  • Tots els homes i dones, sense excepció, seran jutjats pel mateix criteri.

  • El que dóna valor a la vida no és la condició social, el talent personal o l'èxit assolit al llarg dels anys.

  • Decisiu és l'amor pràctic i solidari als necessitats d'ajuda.

  • Aquest amor es tradueix en fets concrets:

    - “Vestir el despullat,...”donar menjar”, “donar beure”, acollir l''emigrant”, “vestir al que va nuu”, “visitar el malalt o empresonat”.

Decisiu davant Déu no són les accions religioses, sinó aquest gests humans d'ajuda als necessitats. Poden brollar d'una persona creient o del cor d'un agnòstic que pensa en els que sofreixen.

El grup del que han ajudat als necessitats que han trobat en el camí, no ho han fet per motius religiosos. No han pensat en Déu ni en Jesucrist. Senzillament han cercat alleujar un poc el sofriment que hi ha en el món. Ara, convidats per Jesús, entren en el regne de Déu dels que han ajudat als necessitats que han trobat pel camí, no ho han fet per motius religiosos. No han pensat en Déu ni en Jesucrist. Senzillament han cercat alleujar un poc el sofriment que hi ha en el món.. Ara, convidats per Jesús, entren en regne de Déu com a “beneïts del Pare”.

¿ Per què és tan decisiu ajudar als necessitats i tan condemnable negar-lis ajuda? Perquè, segons revela el Jutge, el que es fa o es deixa de fer a ells, es fa o deixa de fer al mateix Déu, encarnat en Crist. Quan abandonem a un necessitat, abandonem a Déu. Quan alleugem son sofriment, ho fem a Déu.

Aquest sorprenent missatge ens posa a tots mirant als que sofreixen. No hi ha religió vertadera, no hi ha política progressista, no hi ha proclamació responsable dels drets humans si no defensem els més necessitats, alleugem el sofriment i restaurem llur dignitat.

En cada persona que sofreix Jesús surt al nostre encontre, ens mira, ens interroga i ens suplica. Res ens apropa més a ell que aprendre a mirar el rostre dels que sofreixen amb compassió. En cap altre lloc podrem reconèixer amb més veritat el rostre de Jesús.


Cap comentari:

Publica un comentari