dijous, 26 de novembre del 2020

ESGLÉSIA DESPERTA

 


UNA ESGLÉSIA DESPERTA

Ho dic a tots: vetlleu.

Les primeres generacions cristianes van viure obsessionades per la ràpida vinguda de Jesús. El ressuscitat no podía tardar. Vivien tan atrets per ell que volien encontrar-se de nou el més prest millor. Els problemes començaren quan van veure que el temps passava i la vinguda del Senyor trigava.

Prest se n'adonaren de que aquesta tardança amagava un perill mortal. Se podia apagar la primera ardor. Amb el temps, aquelles petites comunitats podien caure a poc a poc en la indiferència i l'oblit. Els preocupava una cosa: «Que, en arribar, Crist no ens trobi dormits».

La vigilància es var convertir en la paraula clau. Els evangelis la repeteixen constantment: «vigileu», «estigueu alerta», «viviu desperts». Segons Marc, la orde de Jesús no és sols pels deixebles que l'escolten. «Això que us dic a vosaltres ho dic a tothom: Vetlleu». No és una crida més. La orde és per a tots els seus seguidors de tots els temps.

Han passat vint segles de cristianisme. ¿Què ha estat d'aquesta orde de Jesús? ¿Com vivim els cristians? ¿Seguim desperts? ¿Es manté viva nostra fe o s'ha apagat en la indiferència i la mediocritat?

¿No veiem que la Església necessita un cor nou ? ¿No sentim la necessitat de sacsejar la apatia ? ¿No desvetllem el millor que hi ha en la Església? ¿No revifem la fe humil i neta de tants creients senzills?

¿No hem de recuperar el rostre viu de Jesús, que atreu, crida, interpel·la i desvetlla? ¿Com podem parlar, escriure i discutir tant de Crist, sense que sa persona ens enamori i transformi un poc més? ¿No ens adonem de que una Església «dormida» a la qual Jesucrist no sedueix ni toca el cor, és una Església sense futur, que s'apagarà i envellirà per falta de vida?

¿No sentim la necessitat de despertar i intensificar nostra relació amb ell ? ¿Qui com ell pot despertar nostre cristianisme de la immobilitat, de la inèrcia, del pes del passat, de la falta de creativitat ? ¿Qui podrà contagiar-nos la seva alegria? ¿Qui ens donarà la seva força creadora i sa vitalitat?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada