El
Senyor li va respondre: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa
per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha
escollit la millor part, i no li serà pas presa.
MARTA I MARIA
(POWER-POINT)
(POWER-POINT)
EVANGELI
Marta
l'acollí. Maria ha escollit la millor part.
+
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 10,38-42
Marta
i Maria
38Mentre
feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que
es deia Marta.39 Una germana d'ella, que
es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva
paraula.40Marta, que estava molt
atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:
--Senyor,
¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la
feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41El
Senyor li va respondre:
--Marta,
Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,42
quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la
millor part, i no li serà pas presa.
Paraula
de Déu.
NECESSARI I URGENT
Maria
ha escollit la millor part.
Mentre
els deixebles fan el seu camí, Jesús entra sol a un
poblet i es dirigeix a una casa on troba dues germanes
que estima molt. La presència de l'amic Jesús provocarà
en les dones dues reaccions prou diferents.
Maria,
la més jove, ho deixa tot i roman “asseguda als
peus del Senyor”. L'única preocupació és
escoltar-lo. L'evangelista la descriu amb els trets que
caracteritzen el vertader deixble: als peus del Mestre,
atenta a la seva veu, acull la seva Poaraula i es
nodreix de l'ensenyament.
La
reacció de Marta és diferent. Des de que ha arribat
Jesús, no fa sino desviure's per acollir-lo i obsequiar-lo
com toca. Lluc la descriu atrafegada. Desbordada per la
situació i dolguda amb la seva germana, es queixa a Jesús:
“Senyor, ¿ no us fa res que la meva germana
m'hagi deixar sola a servir ? Digueu-li, si us plau que
m'ajudi”.
Jesús
no perd la calma. Respon a Marta amb gran afecte, repeteix
a poc a poc el seu nom... aleshores, li fa veure que a
ell també l'enutja l'atrafegament, però ha de saber que
escoltar-lo a ell és tan essencial i necessari que no
pot deixar cap deixeble sense la Paraula: “Marta,
Marta estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan
només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha
escollit és la millor i no li serà presa”.
Jesús
no critica el “servei” de Marta. ¿ Com ho
podria fer si ell ensenya a acollir, servir i ajudar als
altres? Critica la seva manera de treballar, neguitosa, amb
presses, massa preocupacions.
Jesús
no contraposa la vida activa i la contemplativa, ni
l'escolta a seva Paraula i el compromís de viure l'entrega
als altres. Alerta més tost del perill de viure absorts
per l'activitat i l'agitació interior, apagar dins nosaltres
l'Esperit, contagiar nerviosisme i angoixa en lloc de pau i
amor.
Apressats
per la disminució de forces, ens avesem a demanar als
cristians més generosos molts compromissos dintre i fora de
l'Església. Si no oferim espais i moments per a conéixer
Jesús, escoltar la seva Paraula i alimentar-se de
l'Evangeli, risquem de fer créixer l'agitació i nerviosisme
però no son Esperit i sa Pau. Ens podem trobar amb
unes comunitats animades per funcionaris afeixugats, però no
per testimonis que irradien l'alè i la vida del Mestre.
- "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària".Aquesta resposta que dóna Jesús a la queixa de Marta, segons com, ens pot desconcertar. Sembla com si digués que és més important escoltar que actuar. D'alguna manera sí que ho diu, però cal matisar-ho bé. L'actitud que defensa Jesús no és la d'escoltar i no fer res, perquè això, evidentment, aniria contra l'esperit de la seva Bona Nova. Fixem-nos que Ell afirma que Maria ha escollit la millor part. Escoltar és solament una part. Però el tot complet és escoltar la Paraula i posar-la en pràctica. Això se'ns inculca a cada pàgina de l'evangeli i ho recordàvem diumenge passat en la paràbola del Bon samarità: no és suficient una estimació teòrica, sinó que cal concretar-la en obres.
Això ens ha de quedar ben clar. Jesús, en aquest evangeli, únicament vol remarcar la importància de saber escoltar la seva Paraula, deixant-nos influenciar per ella. Perquè si no som capaços d'escoltar Jesús, per omplir-nos de la seva llum i del seu amor, encara que féssim moltes coses, de poc servirien.
Allò que dóna valor a les nostres obres és la rectitud d'intenció, el grau d'estimació amb què les fem. Si sols busquéssim egoistament els nostres propis interessos o per afany de lluïment personal, no servirien de res. Avui dia hi ha encara moltes persones "preocupades i neguitoses per moltes coses", però que obliden allò que és essencial per a un creient: l'obertura interior a Déu.
I llavors, gasten la seva vida fent mil coses superficials, que no donen fruit, que no deixen cap rastre positiu darrere seu. Això seria llàstima perquè significaria malversar el do preciós de la vida.
2. Però també necessitem escoltar la seva Paraula per una altra raó. Perquè sempre és una proposta d'estimació que pot donar sentit a tota la nostra vida. La Paraula de Jesús ens omple el cor, cosa molt necessària en una època com la nostra tan buida, tan insolidària, tan mancada d'estimació. La Bona Nova de Jesús no sols va dirigida a la ment, sinó també, i sobretot, al cor que se sent estimat i, per tant, més ple de vida.
De vegades, oblidem una cosa molt important: que nosaltres no som solament influenciables per l'ambient exterior que ens envolta, sinó també- i molt!- per la situació afectiva que portem dins.
Quan el nostre esperit està en pau i ens sentim estimats, més fàcilment serem capaços de ser fidels a l'evangeli. Però si tenim el cor buit, si ens hem deixat guanyar per la tristesa, tot se'ns fa més dur, més difícil, encara que nosaltres tinguem la mateixa bona voluntat de sempre.
Si nosaltres som capaços d'obrir la ment i el cor a la Paraula del Senyor, ens sentirem estimats i constatarem que el seu "jou és suau" i la seva "càrrega és lleugera". Les realitats externes seran les mateixes, però tot ho veurem amb uns altres ulls, amb una llum nova: amb la de Jesús que sempre és portadora de pau i d'esperança. Per això Jesús va dir a Marta, i també ens ho diu a nosaltres: "la part que Maria ha escolit és la millor". Ens ho creiem això?
3. Acabem amb una darrera reflexió. Què devia explicar Jesús, aquell vespre, a Maria perquè ella l'escoltés amb tanta atenció?
No ho sabem. Però sí sabem que cada diumenge, aquest mateix Jesús ens vol parlar aquí a l'Eucaristia. Em vol dir la paraula que necessito en aquest moment per tal que jo pugui viure amb més esperança, perquè tingui més coratge per lluitar, més força per estimar.
Tant de bo que siguem capaços d'acollir aquesta Paraula protadora de vida. I tant de bo que aquesta actitud es reflecteixi en la nostra relació amb les persones que ens envolten. L'estiu és un bon moment per posar-ho en pràctica. Reflexionem-hi.RES ÉS MÉS NECESSARI
L'episodi
és sorprenent. Els deixebles que acompanyen Jesús han
desaparegut. Làtzer, el germà de Marta i Maria, és
absent. A la casa del petit poblet de betània, Jesús es
troba sol amb les dues dones que adopten una actitud prou
diferent.
Marta,
la major, acull a Jesús com a madona de la casa i es
posa totalment al seu servei. Segons la mentalidat de
l'època, les feiens de la llar eren tasca de la dona.
Maria, la germana més jove, s'asseu als peus de Jesús per
a escoltar la seva paraula. Actitud sorprenent ja que està
en lloc propi d'un “deixeble”, que eren
barons.
Marta,
absorta pel treball i desbordada pel cansament, es sent
tota sola i abandonada per la germana i incompresa per
Jesús: “Senyor ¿no et fa res que la meva germana
m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que
m'ajudi”. ¿ Perquè no mana a la seva germana que
es dediqui a les tasques pròpies de la dona i deixi el
lloc que correspon als barons?
Important
resposta de Jesús. Lluc pensa en les petites desavinences
que es donen en les primeres comunitats a l'hora de fixar
les tasques: “Marta, Marta, estàs preocupada i
neguitosa per moltes coses; quan només n'hi ha una de
necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i
no li serà presa”.
Jesús
no critica a Marta ni la seva actitud de servei, tasca
fonamental en el seguiment a Jesús, però la convida a no
quedar absorta pel treball fins a perdre la pau. Recorda
que escoltar la seva Paraula és prioritari, per a tots,
també per a les dones i no privilegi dels barons.
Urgent
és avui entendre i organitzar la comunitat cristiana com a
lloc on es té cura de l'acollida de l'Evangeli enmig de
la societat secular i plural del nostre temps: És important
i necessari aprendre a reunir-nos dones i homes, creients
i manco creients, en petits grups per a escoltar i
compartir junts les paraules de Jesús.
Aquest
escoltar l'Evangeli en petites “cèl·lules”
pot ser avui la “matriu” des d'on es
regeneri el teixit de les nostres parròquies en crisi. Si
el poble senzill coneix de primera mà l'Evangeli de Jesús,
el gaudeix i el reclama a la jerarquia, ens portarà a
tots cap a Jesús.
EL
DRET A ASSEURE'S
La
part que Maria ha escollit és la millor.
Una
vegada més, Jesús s'acosta a Betània, un poblet a prop
de Jerusalem, a hostatjar-se a casa d'uns germans que estima
molt. Sembla que sempre que anava a la capital. A casa
només hi ha les dones. Ambdues adopten postures diferents.
Marta es queixa i Jesús diu unes paraules que Lluc no vol
que oblidin les comunitats cristianes.
Marta
és la que “reb” a Jesús i li ofereix
hostatge. Es desviu en les tasques de madona de casa. És
normal. El que ha de fer la dona en aquella societat. Aquest
és el seu lloc i comès: coure el pa, cuinar, servir a
l'home, rentar els peus, estar al servei de tots.
Mentre,
la seva germana Maria roman “asseguda
als peus”
de Jesús en actitud pròpia de deixebla que escolta atenta
la seva paraula, concentrada en l'essencial. L'escena és
estranya ja que la dona no està autoritzada a escoltar
com a deixeble els mestres de la llei.
Quan
Marta, atrafegada per la feina, critica la indiferència de
Jesús i reclama ajuda, Jesús respon de manera sorprenent.
Cap barò jueu hauria parlat així.
Jesús
no critica a Marta la seva acollida i servei. Per contra,
li parla amb simpatia i repeteix el seu nom amb afecte.
No dubta del valor i impòrtància del que fa. Però no vol
veure a les dones absorte per les feines de casa: “Marta,
Marta: estàs preocupada i negjuitosa per moltes coses, quan
només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha
escollit és la millor, i no li serà presa”.
La
dona no ha de quedar reclosa a les feines de casa. Té
dret a
“asseure's”
com els barons a escoltar la Paraula de Déu. El que fa
Maria respon a la voluntat de Déu. Jesús no vol veure
les dones només fent feina. Les vol “assegudes”.
Per això les acull an el seu grup com a deixebles en
el mateix nivell i amb els mateixos drets que els barons.
Ens
manca a l'Església i a la societat mirar i tractar les
dones com ho feia Jesús. Considerar-les com a treballadores
al servei del baró no respon a les exigències d'aquest
regne de Déu que Jesús entenia com un espai sense
dominació masculina.
UNA
COSA NECESSÀRIA
La
part que Maria ha escollit és la millor.
Sense
adonar-nos, les activitat, preocupacions i treballs de cada
dia modelen nostra manera de viure i ser. Si no som
capaços de viure des de nostre interior, els problemes i
esdeveniments quotidians ens aclaparen i ens porten d'un lloc
a un altre sense altre horitzó que la preocupació de
cada dia. Per això, és bo escoltar les paraules de Jesús
a aquella dona, tan activa i treballadora: “Marta,
Marta: estàs preocupada i neguitosa per moltes coses i
només n'hi ha una de necessària”.
Atrafegats
per tantes ocupacions i preocupacions, necessitem regalar-nos
a nosaltres mateixos amb el descans i la vacació per a
sentir-nos vius i renovats. Però necessitem, també,
aturar-nos i trobar l'assossec i silenci necessaris per a
recordar l'important de la vida.
Les
vacacions podrien tenir per a nosaltres un contingut nou i
enriquidor si fóssim capaços de respondre a dues preguntes
senzilles: ¿quines són les petites coses de la vida que la
manca d'assossec, de silenci i de pregària han fet grosses
fins a agobiar-me i matar en mi el goig de viure? ¿quines
són les coses grans a les quals he dedicat massa poc
temps, buidant i empobrint així la vida diària?
En
el silenci i la pau del redòs podem retrobar-nos amb
nostra pròpia veritat, ja que veiem les coses tal com
són. I podem trobar-nos amb Déu i descobrir en Ell la
força per seguir lluitant i el repòs vertader i la font
última de pau.
Recordem
l'experiència de “abandó en Déu” predicada pel
Mestre Eckhart i comentada per D. Solle: “No necessit
aferrar-me a mi, ja que som sostingut. No necessit carregar
amb el pes perquè som suportat. Puc sortir de mi mateix i
entregar-me”.
Quan
som capaços de trobar en Déu el nostre descans i guarir
des d'Ell nostra existència, la vacació es converteix en
una gràcia. Tal volta, una de les millors gràcies que
podem rebre enmig de nostra vida agitada i neguitosa.
¿MÍSTICA
O MISTIFICACIÓ ?
La
part que ha escollit és la millor.
Valorar
el que representa la New Age en la història de la
religiositat és difícil. És un fenómen difús i costa
constatar resultats. Cada vegada es fa més necessari esforç
de discerniment per a saber si és una mística enriquidora
o una mistificació regressiva.
La
New Age ha suposat l'atenció i l'apreci de la “energies”,
un àmbit desconegut per la cultura cristiana i per a la
medicina o sicologia occidental. Entre nosaltres no s'ha
contemplat el món de les “aures”, les “txakres”
o la irradiació dels cossos. La incorporació d'aquest
tipus de coneixements pot significar un avanç en el
coneixement del real però també un gran risc: reduir-ho
tot a tècniques d'equilibri i benestar interior sense
comprometre's en una transformació o conversió de la
persona.
Un
altre tret de la nova religiositat és la sacralització de
l'experiència personal: ella és el criteri últim per a
verificar l'autèntic i vertader. La font de la veritat
està a l'interior de la persona, en la qualitat de les
experiències “espirituals”. Es compren aquesta reacció en
front de dogmatismes i racionalitzacions de les religions
tradicionals, però ¿ què serà d'una religió la veritat
de la qual no pot ser verificada per les obres, la
solidaritat, l'entrega generosa, la lluita per la justícia o
l'amor pel débil?
En
els nous plantejaments religiosos es cerca la plenitud
humana i divina, però ¿ què hi ha al darrera d'un
llenguatge tan atractiu per a molts ? ¿ cap a on mena la
religiositat de la New Age ? ¿ cap a la solidaritat
fraterna o cap a una “espiritualitat anestesiada”
que cerca el propi benestar o es desentén del sofriment
dels altres?
La
nova religiositat amaga el risc de convertir-se en “un
consumisme
de novetats que no transformen la persona, sinó que
simplement
l'entretenen”
(J.
Melloni).
Per als cristians, un criteri important de tota vida
religiosa és l'obertura a Déu i l'acollida fidel de la
Paraula transformadora. En el relat evangèlic, Jesús alaba
i reafirma l'actitud e Maria que sap escoltar amb atenció
el missatge de l'Enviat de Déu. Ha escollit “la
millor part”,
la únkica “necessària” per a viure sincerament davant
Déu.
MAGISTERI
INTERIOR
Una
cosa és necessària.
La
jerarquia catòlica insisteix en la necessitat del “magisteri
eclesiàstic” per ensenyar i dirigir els fidels, sectors
cristians orienten avui la vida sense tenir en compte les
directrius jeràrquiques. ¿On acabarà aquest fenómen ?
Qüestió inquietant.
Uns
creuen necessari recuperar la consciència del “magisteri
interior” oblidat durant segles entre els
cristians. Venen a dir: de poc serveix el “magisteri
jeràrquic” si els creients – jerarquia i fidels - no
escolten la veu de Crist “mestre interior”,
que instrueix per son Esperit a qui el vol seguir.
La
idea de Crist,
“mestre interior”,
surt de les mateixes paraules de Jesús:
“No us feu dir “guies”, perquè de guia només en
teniu
un, que és el Crist.”
(Mt 23,10). Però fou sant Agustí qui l'introduí en la
teologia reivindicant la seva importància: “Tenim
un sol mestre. I, sota ell, tots som condeixebles. No ens
constituïm en mestres pel fet de parlar des la trona.
El vertader Mestre parla des de dintre”.
La
teologia torna a insistir en aquesta veritat massa
oblidada per tots, jerarquia i fidels: les paraules que
es diuen a l'Església només valen com a guia i invitació
perquè cada creient escolti dins ell la veu de Crist.
Això és decisiu. Només quan un “aprèn” del mateix
Crist, es dóna “quelcom nou” en la vida de creient.
Exigències.
Per als qui parlen amb autoritat dins l'Església. No són
propietaris de la fe ni de la moral cristiana. La seva
missió no és enjudiciar i condemnar les persones, “posar
càrregues pesades i insuportables” als
altres. No són mestres de ningú. Són deixebles que han
de viure i “aprendre” de Crist. Només
aleshores podran ajudar als altres a “deixar-se
ensenyar” per ell. Així interpel·la sant Agustí
als predicadors: “¿ Per què t'agrada tant i escoltar
tan poc?... El que ensenya de veritat està dintre; en
canvi, quan tu tractes d'ensenyar, surts de tu mateix i
vas per defora. Escolta primer el que parla per dintre, i,
des de dins, parla després als de fora.”
A
banda, tots hem de recordar que l'important, al sentir la
paraula del magisteri, és sentir-nos convidats a tornar
cap endins i escoltar la veu de l'únic Mestre. Ens ho
recorda també Sant Agustí: “No
caminis
per fora. No t'escampis. Entra en ta intimitat. La veritat
està
en
l'home interior”.
Alliçonadora és l'escena en la qual Jesús alaba
l'actitud de Maria que, “asseguda
als peus del Senyor, escoltava la seva paraula”.
Les paraules de Jesús són clarfes: “Només
una cosa és necessària. La part que Maria ha escollit és
la millor.”
NEUROSI
GREU
Només
una cosa és necessària.
Hi
ha persones que pensen que la vida interior és una cosa
inútil i supèrflua. Persones que organitzen llur vida des
de l'exterior. Quasi tot el que fan té com objectiu
nodrir la seva personalitat més externa i superficial. Mai
profunditzen dins son interior.
Si
els demaneu: “¿Qui ets tu?, us diran nom i cognoms, on
viuen, quina feina fan, quants anys tenen. Si profunditzeu
més i demaneu “¿quin caràcter tens?”, molts no
sabran que respondre amb seguretat, ja que no es coneixen.
Si demaneu “¿qui ets tu en el fons? ¿què cerques?”,
la major part romandran callats.
Molts
homes i dones d'avui no saben el que és estar en
contacte amb el que Ruysbroeck deia “el fons
de la persona”. No saben tenir esment de sa vida
interior.
S'esforcen
per millorar el nivell de vida, aspecte físic o estat
d'ànim. Tenen cura de l'exteriror però no tenen temps per
pensar en l'interior de la casa. Viuen “preocupats
i neguitosos per moltes
coses”
però obliden quelcom necessari a l'esser humà:
l'obertura a
Déu.
L'home d'avui ha oblidat que el desig de Déu viu sempre
en el més
pregon
del seu esser i no pot ser satisfet amb qualsevol
substitutiu.
Freud
i els seus seguidors
ens han avesat a diverses neurosis, provocades, sovint, per
la repressió dels instints, però no són les úniques.
W.
Stinissen, suec, ha
parlat d'una
“neurosi fonamental” de
l'home d'avui, que
s'origina en la “repressió de Déu”.
Segons ell, es tracta d'una
neurosi més profunda, que resulta de la pèrdua de
contacte, per part de l'home, amb el nivell transcendent del
seu esser, i que
l'empeny a un
abisme d'absurd i soledat”.
Cap
teràpia sicològica pot guarir aquesta “neurosi
fonamental”,
causada pel fet de trobar-nos fora del nostre autènctic
ser. Podem assolir que nostra vida sigui més agradable en
uns o altres aspectes, però el problema més profund no
està resolt..
Sant Agustí
ho expressà fa temps amb aquestes conegudes paraules: “Ens
has
fet
per a tu i nostre cor no descansa fins que descansa en
tu”.
UNA
COSA NECESSÀRIA
La
part que Maria ha escollit és la millor.
Ha
arribat l'estiu. I amb l'estiu, les vacacions. Molts
aturaran el seu treball, s'alliberaran de l'escalvitud diàrfia
d'anar a fer feina i iniciaran una vida diferent.
Però,
¿què és aquest temps lliure? ¿en què s'ocupa? ¿és de
veres lliure? ¿com pot descansar i renovar-se una persona ?
¿què és descansar ?
Son
preguntes que no es plantegen mentre preparen les maletes o
mren el “mapa” de carreteres.
Per
a molts, l'important és fugir. Escapar d'aquesta
quotidianitat que agobia, fastigueja i ofega. Consolar-se de
la vida anodina i penosa de cada dia.
Altres
“compraran” diversió i “consumiran”
platges, paisatges, restaurants i festes de tota mena.
Sovint
molts “descans” acaben deblitant a molts i
aquest temps lliure els fa més esclaus de la trivialitat i
més presoners de la superficialitat i consumisme.
Molt
bé podrien fer-nos a tots les paraules de Jesús alabant
l'actitud d'escolta de Maria, asseguda tranquil·la als peus
de Jesús. Ens poden fer pensar: “Marta, Marta, estàs
preocupada i neguitosa per moltes coses. Només una és
necessària. Maria ha escollit la millor part”.
L'home
actual necessita aprendre l'art d'escoltar. Necessitem fer
silenci, guarir-nos de tanta pressa, aturar-nos a poc a poc
dins nostre interior, sincerar-nos amb nosaltres mateixos,
sentir la vida al voltant, sintonitzar amb les persones,
escoltar la crida silenciosa de Déu.
No
és cercar el silenci per el silenci, sinó retrobar-nos
amb nosaltres mateixos, arrelar-nos més sincerament en
nostre esser, i escoltar a qui és font de la vida.
Esmerçar
un temps de nostres vacacions a estar senzillament en
silenci, a l'escolta de nostra pobre vida i a l'escolta de
la tendresa de Déu, pot costar al començament, però pot
ser una experiència de renaixement gojós.
Sovint,
nostra oració està tan plena de les nostres peticions,
preocupacions i interessos, que s'ens fa difiícil trobar-nos
amb el Déu viu.
Tanmateix,
el que canvia el cor de l'home i el renova és la
comunicació amb aquest Déu Vivent. Descobrir en el més
pregon, allà on jo estic sol i on cap altre pot fer
entrar la pau, la reconciliació i la tendresa d'aquest Déu
que m'estima tal com som.
JESÚS
DAVANT LA DONA
Estàs
preocupada i neguitosa per moltes coses.
La
nostra societat , sacsada per fortes corrents feministes, no
se n'adona del caràcter vertaderament revolucionari del
comportament de Jesús davant la dona que atenta contra
costums venerables d'aquella societat.
La
situació de la dona era llamentable. Sense personalitat
jurídica, esclava de l'espòs, ignorant de la llei, fora
accés a la cultura i vida pública, sospitosa d'impuresa ritual,
religiosament discriminada, patia una marginació intolerable.
Significativa
és la pregària que R. Jehuda recomana recitar a
tots els barons cada dia: “Beneït siguis Déu
perquè no m'has creat pagà, dona ni ignorant”
La
dona és valorada únicament com a objecte de plaer per a
l'espòs, instrument de f ecunditat per a la família i
servei per a les feines de la llar.
L'actuació
de Jesús en aquell context social fou una bona notícia
per a la dona.
Trencant
prejudicis i costums anteriors de tenir les dones al marge
de les Escriptures, Jesús les accepta entre els seus
deixebles i seguidors, en una actitud nova i inaudita per
un “rabí” jueu.
Oposant-se a totes les escoles
rabíniques de l'època, defensa la dona en el marimoni,
condemna la poligàmia i el repudi decidit exclusivamenr pel
baró.
Però,
sobre tot, Jesús destrueix la falsa concepció vigent en
aquella societat.
Primer,
rebutja una visió que redueixi la dona a “mer
objecte
sexual , i demana per a ella un respecte absolut. “Tothom
qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha
comès adulteri amb ella en el seu cor”
Jesús
rebutja també la valoració de la dona només com a
instrument de fecunditat. Quan una dona senzilla alaba a sa
mare, reduint tota la grandesa de la dona a un ventre
fecund i uns pits per a alletar els fills, Jesús corregeix
dient que és més important que la maternitat és que la
dona sap escoltar la paraula de Déu i orientar sa vida
segons aquesta.
El
relat evangèlic d'avui recorda una altra escena
significativa Marta recrimina a sa germana perquè no té
cura de les feines de la casa. Jesús respon amb aquestes
paraules: “Marta, Marta, està preocupada i neguitosa
per moltes coses i hi ha necessitat de poques, o millor
dit, d'una. Maria ha escollit la part millor i no li serà
presa”.
La
dona no ha de quedar reduïda a l'esclavitud de les feines
de casa. Hi ha una cosa millor a la qual té dret.
Escoltar la paraula de Déu i viure-la.
NO
BASTA, NO ÉS SUFICIENT
Hi
ha cansaments típics en la societat actual que no
s'arreglen amb les vacacions. No desapareixen per anar a
reposar uns dies. La raó és senzilla. Les vacacions poden
ajudar a refer-nos un poc, però no poden donar el repòs
interior i la tanquil·litat que ens manca.
Un
primer cansament prové d'un activisme agotador. No respectem
els ritmes naturals de la vida. Fem cada cop més coses
en manco temps. D'un dia en volem fer dos. Vivim accelerats
en despesa permanent, ens desfem cada dia un poc més. Ja
“carregarem piles” en les vacacions.
És
un error. Les vacacions no resolen aquest cansament. No
basta “desconectar”. Tot seguirà igual quan
tornem.. Necessitem un ritme més humà, deixar algunes
coses, viure més tranquil·lament i de manera reposada.
Hi
ha un cansament que surt de la saturació. Vivim en massa
activitats, relacions, cites, encontres, menjades. A banda, el
contestador automàtic, el mòbil, l'ordinador, el correu
electrònic facil·liten el treball, però fiquen dins nostra
vida saturació. Estem per tot, localitzables, sempre
“conectacts”. A les vacacions “desapareixerem”
i ens “perdrem”.
És
un error. Necessitem aprendre a “ordenar” nostra
vida: elegir l'important, relativitzar l'accidental, dedicar
més temps al que ens dóna pau interior i assossec.
Hi
ha també un cansament difòs...Vivim cansats de nosaltres
mateixos, farts de nostra mediocritat, sense trobar el que
desitja nostre cor. ¿ Com ens curaran unes vacacions? No
és superflu escoltar les paraules de Jesús a Marta: “Estàs
preocupada i negitosa per moltes coses, quan només n'hi
ha una de necessària”. La
seva germana Maria l'ha trobada asseguda a peus de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada