FES IGUAL

TU FES IGUAL

Fes tu igual.

Per no sortir malparat d'una conversa amb Jesús, un mestre de la Llei fa una pregunta: “I ¿ qui són aquests altres ?”. És la pregunta de qui només es preocupa de complir la llei. L'interessa saber a qui estimar i a qui pot excloure del seu amor. No pensa amb els sofriments de la gent.

Jesús alleugera el sofriment dels que troba pel camí i trenca si fa falta la llei del dissabte o les normes de puresa, i respon amb un relat que denuncia de manera provocativa el legalisme religiós que no té en compte l'amor al necessitat.

En el camí que baixa de Jerusalem a Jericó, un home ha estat assaltat per uns bandolers. Agradit i despullat de tot, roman en la sèquia mig mort, deixat a sa sort. No sabem qui és, només que és “un home”. Podria ser qualsevol de nosaltres. Qualsevol esser humà abatut per la violència, la malaltia, la desgràcia o la desesperança.

“Casualment” baixava pel camí un sacerdot. Els text indica que és per atzar, com si res tingués a veure allà un home dedicat al culte. La seva feina no és acostar-se als ferits que estan a la vorera. El seu lloc és el temple. La seva ocupació, les celebracions sagrades. Quan arriba vora al ferit, “el veu i passa de llarg per l'altra banda”.

La manca de compassió no és només una reacció personal, ja que també un levita del temple que passa vora el ferit “fa el mateix”. És una actitud i perill que afecta als que es dediquen al món del sagrat: viure lluny del món real on la gent lluita, treballa i sofreix.

Quan la religió no està centrada en un Déu, Amic de la vida i Pare dels que sofreixen, el culte sagrat es pot convertir en una experiència que allunya de la vida profana, guarda del contacte directe amb el sofriment de la gent i ens fa caminar sense reacció davant els ferits que trobem a les cunetes. Segons Jesús, no són els homes del culte els que millor ens poden indicar com tractar els que sofreixen, sinó les persones que tenen cor.

Pel camí passa un samarità. No ve ni va al temple. No pertany al poble escollit. Viu d'una cosa tan poc sagrada con és un petit comerç. Però, quan veu el ferit, no demana res. Es commou i fa per ell tot el que pot. A n'aquest cal imitar. Així diu Jesús al legista: “Ves i fes igual”.