SIGUEU COMPASSIUS

NO PASSAR DE LLARG

”Sigueu compassius com vostre Pare és compassiu”. Aquesta és l'herència que Jesús ha deixat a la humanitat. Per a comprendre la revolució que vol introduir en la història, cal llegir amb atenció el seu relat del “bon samarità”. Descriu l'actitud que hem de promoure, més enllà de nostres creences i posicions ideològiques o religioses, per a construir un món més humà.

A la cuneta d'un camí solitari jeu un esser humà, robat, agredit, despullat de tot, mig mort, abandonat a sa sort. En aquest ferit sense nom i sense pàtria Jesús resumeix la situació de tantes víctimes innocents injustament maltractades i deixades a les cunetes dels camins de la història.

A l'horitzó apareixen dos viatgers: primer un sacerdot, després un levita. Ambdós pertanyen al món respectat de la religió oficial de Jerusalem. Ambdós actuen d'igual forma: “veuen el ferit, i passen de llarg per l'altra banda”. Ambdós tanquen els ulls i el cor, aquell home no existeix per a ells, passen i no s'aturen. Aquesta és la crítica radical de Jesús a tota religió incapaç de generar dins els seus membres un cor compassiu. ¿Quin sentit té una religió tan poc humana?

Pel camí ve un tercer personatge. No és sacerdot ni levita. No pertany a la religió del Temple. Tanmateix, quan “veu el ferit, es commou i s'acosta”. Després, fa per aquell desconegut tot el que pot per a rescatar-lo amb vida i restaurar la seva dignitat. Aquesta és la dinàmica que Jesús vol introduir en el món.

Primer, no tancar els ulls. Saber “mirar” de manera atenta i responsable al que sofreix. Aquesta mirada ens pot alliberar de l'egoisme i la indiferència que ens permeten viure amb la consciència tranquil·la i la il·lusió d'innocència enmig de tantes víctimes innocents. Al mateix temps, “commoure'ns” i deixar que el seu sofriment ens dolgui també a nosaltres.

Decisiu és reaccionar i “apropar-nos” al que sofreix, no per a demanar-nos si tinc obligació d'ajudar, sinó per a descobrir de prop que és un esser necessitat que ens crida. La nostra actuació concreta ens revelarà la nostra qualitat humana.

Això no és teoria. El samarità del relat no se sent obligat a complir un còdig religiós o moral. Senzillament, respon a la situació del ferit i fa tots els gests pràctics per a alleugerir el seu sofriment i restaurar la seva vida i la seva dignitat. Jesús acaba amb aquestes paraules: “Tu fes igual”.

José Antonio Pagola