dimecres, 24 de juliol de 2019

PARENOSTRE



PARENOSTRE”
Quan pregueu, digueu: Pare...
Del “Pare nostre” s'ha dit tot. És l'oració per excel·lència. El millor regal que ens ha deixat Crist. L'invocació més sublim a Déu, pronunciada per llavis humans. I, tanmateix, repetida un cop i un altre, pot devenir en res rutinari. Paraules que es repeteixen sense alçar el cor a Déu.
Per això, bo és que ens aturem a reflexionar sobre aquesta pregària en la qual s'amaga tota la vida de Jesús. Ens adonarem que només poden resar el “Pare nostre” els que viuen amb son Esperit.
Pare nostre”. És el primer crit que brolla del cor humà quan l'home viu habitat per la confiança plena en l'amor creador, i no per la por i el temor de Déu. Crit en plural, al que és Pare de tots. Una invocació que ens arrela en la fraternitat universal i ens fa responsables davant tots els homes.
Santifica el teu Nom”. Aquesta primera petició no és una més. És l'ànima de tota la pregària de Jesús, el seu objectiu i la seva aspiració suprema. Que el “Nom de Déu”, és a dir, son misteri insondable, son amor i sa força salvadora es manifestin en tota la seva glòria i el seu poder. I dit això no des de la passivitat o la indiferència, sinó des del desig i el compromís de configurar la nostra pròpia vida des d'aquesta aspiració de Jesús.
Vingui el vostre Regne”. Que no regnin en el món la violència i l'odi destructor. Que regni Déu i la seva justícia. Que no regni el Primer Món sobre el Tercer, els europeus sobre els africans, els poderosos sobre els dèbils. Que no domini el baró a la dona, ni al ric al pobre. Que s'apoderi del món la veritat. Que s'obrin camins a la pau, al perdó i a la vertadera alliberació.
Que es faci la teva voluntat”. Que no trobi tans obstacles i resistències en nosaltres. Que  el humanitat tota obeeixi a la crida de Déu que des del fons de la vida, convida a l'home a la vertadera salvació. Que ma vida sigui avui mateix recerca d'aquesta voluntat de Déu.
Doneu-nos cada dia el nostre pa”. El pa i tot el que necessitem per a viure de manera digna, no sols els del Primer Món, sinó tots els homes de la Terra. I dit això no des de l'egoisme acaparador o el consumisme irresponsablde, sinó des de  la voluntat de compartir més el nostre amb els necessitats.
Perdoneu-nos els pecats”. El món necessita el perdó de Déu. Els homes només podem viure demanant perdó i perdonant. Només el que renuncia a la venjança des d'una actitud oberta de perdó pot fer-se cada dia més humà.
No permeteu que caiguem en la temptació”. No és tracta de les petites temptacions de cada dia, sinó de la gran temptació d'abandonar  Déu, oblidar l'evangeli de Jesucrist i seguir un camí equivocat. Aquest és el crit de socors que ressona en nostra vida. Déu està amb nosaltres en front de tot mal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada