dimecres, 31 de juliol de 2019

NECIS






NECIS
Neci… Així passa amb tothom qui reuneix tresors..
Tret de la predicació de Jesús és, tal volta, la lucidesa amb la qual desemmascara el poder alienant i deshumanitzador que amaguen les riqueses.
La visió de Jesús no és de moralista que es preocupa de com adquirim nostres bens i com els usem. El risc del qui viu fruint de ses riqueses és oblidar la seva condició de fill de Déu Pare i de germà de tots els homes.
Aquí el crit d'alerta de Jesús: “No podeu servir a Déu i als diners”. No es pot ser fidel a Déu Pare, que cerca la justícia, la solidaritat i la fraternitat de tots els homes, i viure pendent dels bens i riqueses.
Els diners poden donar poder, fama, prestigi, seguretat, benestar... però, en la mesura que esclavitzen la persona, la tanquen a Déu Pare, la fan oblidar la seva condició d'home i germà, i la porten a rompre la solidaritat amb els altres. Déu no pot regnar en la vida d'un home dominat pels diners.
L'arrel profunda està en que les riqueses desperten en nosaltres la necessitat insaciable de tenir sempre més. Aleshores creix en la persona la necessitat d'acumular, capitalitzar i posseir sempre més i més.
Jesús considera com a vertadera locura, insensatesa i alienació la vida de tots aquells terratinens de Palestina, obsessionats per emmagatzemar les collites en graners cada cop més grossos. És una vertadera idiotesa consagrar energies, imaginació, temps i esforços per adquirir i conservar nostres pròpies riqueses.
Quan, al final de la vida, Déu s'acosta al ric per a recollir sa vida es mostra que l'ha feta malbé. Li manca contingut i valor: “Neci...Així passa amb tothom que reuneix tresors per a ell mateixi i no es fa ric als ulls de Déu...”
Un dia el pensament cristià descobrirà amb claretat la profunda contradicció que hi ha entre l'esperit que anima el capitalisme i l'esperit que anima el projecte de vida volgut per Jesús.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada