dimecres, 21 d’agost de 2019

CONFIANÇA






CONFIANÇA, SÍ. FRIVOLITAT, NO
La societat moderna imposa cada cop més un estil de vida marcat pel pragmatisme de l'immediat. Les grans qüestions de l'existència no interessen gaire. Ja no tenim certeses fermes ni conviccions profundes. A poc a poc, ens convertim en essers trivials, carregats de tòpics, sense consistència interior ni ideals pel nostre viure de cada dia, més enllà del benestar i la seguretat del moment.
Significatiu és observar l'actitud generalitzada de molts cristians davant la qüestió de la “salvació eterna” que tant preocupava abans: molts l'han borrat de la seva consciència; alguns es senten amb dret a un “final feliç”; altres no volen recordar experiències religioses que els han fet molt mal.
Segons el relat de Lluc, un desconegut pregunta a Jesús “¿seran pocs els que es salvin?” Jesús no respon a la pregunta. No l'interessa especular sobre qüestions estèrils. Va directament a l'essencial i decisiu: ¿ com actuar per no quedar exclosos de la salvació que Déu ofereix a tots ?
Esforceu-vos en entrar per la porta estreta”. Aquestes són les primeres paraules. Déu ens obre a tots la porta de la vida eterna, però ens hem d'esforçar i treballar per a entrar per ella. Aquesta és l'actitud sana. Confiança en Déu, sí; frivolitat, despreocupació i falses seguretats, no.
Jesús insisteix en que no ens enganyem amb falses seguretats. No basta pertànyer al poble d'Israel; no és suficient haver conegut a Jesús pels camins de Galilea. Decisiu és entrar des d'ara en el regne de Déu i sa justícia. De fet, els que queden fora del banquet final són “els que practiquen la injustícia”.
Jesús convida a la confiança i la responsabilitat. En el banquet final del regne de Déu no seuran a taula sols els patriarques i profetes d'Israel. Hi estaran també pagans vinguts de tots els racons del món. Estar dintre o estar fora depén de com respon cada un a la salvació que Déu ofereix a tots.
Jesús acaba amb un proverbi que resumeix el missatge. En relació al regne de Déu, “hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers”. L'advertència és clara. Alguns que es senten segurs de ser admesos poden romandre fora. Altres que semblaven exclosos poden entrar dintre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada