"El primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums o lleis"
Amb
Jesús no hi ha manera de confondre’s ni d’equivocar-se. La seva
paraula viva i penetrant, la frescor de les seves imatges i
paràboles, el seu llenguatge concret, imprevisible, no enganyen.
A
Jesús li encanta viure i fer viure.
La
seva passió és la vida: la vida íntegra, poderosa, sana, la vida
viscuda en la seva màxima intensitat.
Jo
sóc la vida – ens diu. Jo he vingut a portar foc a la terra. He
vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundosament.
Jesús
capta la vida des de les seves mateixes arrels.
La
seva mirada no està obsessionada per l’èxit, l’útil, el
raonable, el convencional. Quan se sent Déu com a Pare i als altres
com a germans, canvia la visió de la realitat.
El
primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums,
lleis.
Per
això, Jesús no s’embolica en teories abstractes ni s’ajusta a
temes reclosos. La seva paraula desvetlla el millor que hi ha en
cadascú. Sabem que té tota la raó quan crida a viure l’amor
sense restriccions.
Jesús
convida a transgredir cap enlaire els sistemes religiosos i socials.
Cada
cop més. Cada cop millor. El seu missatge ens sacseja, ens impacta,
ens transforma. Els seus contemporanis capten en Ell una realitat
diferent. Jesús no va ser primàriament cap mestre de cap credo
verdader ni de cap moral recta. Més aviat va ser mestre d’un estil
de vida nou, d’un camí en continua transformació.
Les
societats modernes segueixen desenvolupant cegament una vida molt
racionalitzada i organitzada, però gairebé sempre privada de
veritable amor.
Manen
el diner i el fet de competir, hem de ser pragmàtics.
No
hi ha lloc per a la intel·ligència del cor. Cal ajustar-se a les
lleis del mercat. Es planifica tot, però s’oblida l’essencial:
les necessitats més fondes i entranyables de la persona humana.
El
món actual necessita orientació. Les ideologies no donen vida. I el
que avui més necessitem és:
una
renovada confiança per a transformar la vida i fer-la més humana.
Les
religions estan en crisi, però Jesús segueix viu.
Jesús
és l’únic home de tota l’Antiguitat que no ha estat enxiquit
pel progrés.
Com
a creients i com a ciutadans hem de reaccionar: reflexionem
seriosament cap a on. Quin és el projecte de l’evangeli?
És
el projecte de la humanització basada sobre els dos pilars bàsics
de l’amor i de la llibertat.
La
majoria de vegades, aquest projecte costa sang, suor i llàgrimes.
Però val la pena.
N’estem
convençuts, nosaltres, d’això? Estem disposats a arriscar-nos-hi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada