¿
ON POSAR EL COR ?
Un
tresor inagotable al cel...
L'home
actual ha perdut la fe ingenua en les possibilitats
il·limitades del desenvolupament tecnològic. Molts prenen
consciència de que el mateix poder que permet a l'home
crear nous estils de vida, porta també un potencial
d'autodestrucció i degradació.
No
és estrany que creixi l'escepticisme, la manca de fe en
les ideologies, la desconfiança en els grans sistemes. A
l'home actual se li fa difícil creure en quelcom que sigui
vàlid i vertader per a sempre. No sap on “posar
el cor”.
Molts
viuen “a la deriva” sense esperança ni
desesperació. Víctimes passives i indiferents d'un món que
els resulta cada cop més dislocat.
La
vida es buida de sentit. L'home perd la font de la pròpia
creativitat. No sap per què treballar. Viure es redueix a
una cadena d'esdeveniments, situacions i incidents, sense
que res viu li doni sentit i continuïtat.
Enmig
d'aquest “comportament erràtic” l'important sembla
ser disfrutar de cada fragment de temps i cercar la
resposta més satisfactòria en cada situació fugaç.
R.Lifton
considera que el problema central de l'home contemporani
és la pèrdua del sentit d'immortalitat. Aqueixa consciència
d'immortalitat “que representa un estímul irresistible
i universal a conservar un sentit interior de continuïtat,
més enllà de l'espai i el temps”.
Tanmateix,
l'home d'avui, com sempre, necessita posar el cor en
un “tresor
que no pugui ser pres pels lladres, ni fet malbé per
les arnes”.
Des
de la fe cristiana, no existeix altre camí sinó el de
penetrar fins al centre mateix de nostra existència, no
evitar l'encontre amb l'invisible, sinó obrir nostre cor
al misteri de Déu que dóna sentit i vida a tot el
nostre esser.
Això
que pot semblar, a molts de fora, estúpid i il·lús,
és per al creient font d'alliberació gojosa que arrela
en el fonament, central i definitiu.
A
voltes, una paraula hostil basta per a sentir-nos trists i
sols. És suficient un gest de rebuig o un fracàs per
enfonsar-nos en una depressió destructiva. ¿ No ens haurem
de demanar on tenim posat nostre cor ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada