dimecres, 7 d’agost de 2019

ON POSAR EL COR ?






¿ ON POSAR EL COR ?
Un tresor inagotable al cel...
L'home actual ha perdut la fe ingenua en les possibilitats il·limitades del desenvolupament tecnològic. Molts prenen consciència de que el mateix poder que permet a l'home crear nous estils de vida, porta també un potencial d'autodestrucció i degradació.
No és estrany que creixi l'escepticisme, la manca de fe en les ideologies, la desconfiança en els grans sistemes. A l'home actual se li fa difícil creure en quelcom que sigui vàlid i vertader per a sempre. No sap on “posar el cor”.
Molts viuen “a la deriva” sense esperança ni desesperació. Víctimes passives i indiferents d'un món que els resulta cada cop més dislocat.
La vida es buida de sentit. L'home perd la font de la pròpia creativitat. No sap per què treballar. Viure es redueix a una cadena d'esdeveniments, situacions i incidents, sense que res viu li doni sentit i continuïtat.
Enmig d'aquest “comportament erràtic” l'important sembla ser disfrutar de cada fragment de temps i cercar la resposta més satisfactòria en cada situació fugaç.
R.Lifton considera que el problema central de l'home contemporani és la pèrdua del sentit d'immortalitat. Aqueixa consciència d'immortalitat “que representa un estímul irresistible i universal a conservar un sentit interior de continuïtat, més enllà de l'espai i el temps”.
Tanmateix, l'home d'avui, com sempre, necessita posar el cor en un “tresor que no pugui ser pres pels lladres, ni fet malbé per les arnes”.
Des de la fe cristiana, no existeix altre camí sinó el de penetrar fins al centre mateix de nostra existència, no evitar l'encontre amb l'invisible, sinó obrir nostre cor al misteri de Déu que dóna sentit i vida a tot el nostre esser.
Això que pot semblar, a molts de fora, estúpid i il·lús, és per al creient font d'alliberació gojosa que arrela en el fonament, central i definitiu.
A voltes, una paraula hostil basta per a sentir-nos trists i sols. És suficient un gest de rebuig o un fracàs per enfonsar-nos en una depressió destructiva. ¿ No ens haurem de demanar on tenim posat nostre cor ?





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada