NO
TOT VAL..
Esforceu-vos
a entrar per la porta estreta.
Jesús
va cap a Jerusalem. El seu camí no és d'un pelegrí
que puja al temple per a complir deures religiosos. Segons
Lluc, Jesús recorre ciutats i poblets “ensenyant”.
Té quelcom a comunicar a aquella gent: Déu és un Pare bo
que ofereix a tots la salvació. Tots són convidats a
acollir els seu perdó.
El
seu missatge sorprèn a tots. Els pecadors estan plens
d'alegria quan el senten parlar de la bondat insondable de
Déu: ells també poden esperar la salvació. En els sectors
farisaics, tanmateix, critiquen els seu missatge i la seva
acollida a recaudadors, prostitutes i pecadors: ¿ no obri
Jesús el camí a una relaxació religiosa i moral
inacceptables ?
Segons
Lluc, un desconegut irromp i demana pel nombre dels que es
salvaran: ¿seran pocs?, ¿ seran molts ?, ¿ es salvaran tots
?, ¿només els justs?. Jesús no respon directament.
Important no és saber quants se salvaran. Decisiu és
viure amb actitud lúcida i responsable per a collir la
salvació d'aquest Déu Bo. Jesús ho recordar a tots:
“Esforceu-vos per a entrar per la porta
estreta”.
Així,
talla d'arrel la reacció dels que entenen el missatge
com una invitació al laxisme: Seria burlar-se del Pare. La
salvació no és una cosa que es rep de manera
irresponsable d'un Déu permissiu. No és tampoc el
privilegi d'uns elegits. No basta ser fills d'Abraham. No és
suficient haver conegut el Messies.
Per
acollir la salvació de Déu cal esforçar-nos, lluitar,
imitar el Pare, confiar en el seu perdó. Jesús no rebaixa
les exigències: “Sigueu misericordiosos com vostre
Pare és misericordiós”; “No jutgeu
i no sereu jutjats”; “Perdoneu setanta
vegades set” com vostre Pare; “Cerqueu el
regne de Déu i sa justícia”
Per
entendre correctament la invitació a “entrar
per la porta
estreta”,
cal recordar les paraules de Jesús: “Jo
som la porta; els qui entrin per mi se salvaran, podran
entrar i sortir lliurament
i trobaran pasturatges”.
(Jn10,9)
Entrar
per la porta estreta és «seguir
a Jesús»;
aprendre a viure com ell; agafar la creu i confiar en el
Pare que l'ha ressuscitat.
En
aquest seguiment de Jesús no val tot, no tot és igual;
hem de respondre a l'amor de Pare amb fidelitat. El que
Jesús demana no és rigorisme legalista, sinó amor
radical a Déu i al germà. Per això, la seva crida és
font d'exigència, però no angoixa. Jesús és una porta
sempre oberta. Ningú la pot tancar. Només nosaltres si
ens tanquem al seu perdó.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada