OPCIÓ PELS POBRES

"Qui escolta el cor de Déu comença atenent els més necessitats"

En els anys posteriors al Concili es parlava molt de“l’opció preferencial pels pobres”. La teologia de l’alliberament estava aleshores viva. Semblava que els cristians volíem escoltar de debò la crida de l’Evangeli a viure al servei dels més desgraciats del món.

Lamentablement les coses han canviat. Alguns pensen que l’opció preferencial pels pobres és un llenguatge perillós inventat per alguns teòlegs i trufat de marxisme. No és això ni és així. L’opció preferencial pels pobres és una consigna que va sortir del més íntim de Jesús. Segons S. Lluc aquestes foren les seves paraules: “Quan facis un dinar o un sopar no hi convidis els teus amics ni els teus germans, ni els veïns rics. Perquè et correspondran convidant-te i ja et quedaràs pagat.

Quan facis un banquet, convida-hi els pobres, els esguerrats, coixos i cecs. Feliç tu perquè ells no t’ho podran pagar. Ja t’ho pagarà Déu quan ressuscitin els justos.”

S’han de prendre seriosament aquestes provocatives paraules de Jesús? Ho diu en serio o bé és una manera d’impactar els oients? Jesús parla de convidar els exclosos, els marginats i desemparats. A ells hi dedica la vida i els esforços. Jesús sap prou bé que això no és gens habitual. Els pobres no tenen mitjans per a correspondre’t amb una certa dignitat. Els esguerrats, coixos i cecs senzillament no poden.

Jesús parla seriosament. El prioritari per a qui vulgui seguir-lo no és privilegiar la relació amb els rics oblidant els pobres. Qui escolta el cor de Déu comença atenent els més necessitats. Aquesta és la nostra responsabilitat de persones i de creients. L’assumim? o bé, no l’assumim? Mireu: som més propensos a les fàcils excuses que no pas al veritable compromís. Quin va ser el projecte de Jesús? Acabar amb la societat desigual, és a dir: injusta als ulls de Déu.

Jesús va veure clarament que el més eficaç era tallar d’una vegada amb l’estratificació dels selectes i dels vulgars que sempre s’ha fet i que encara es fa. D’aquí l’intent de Jesús de posar els últims en el lloc dels primers. I al revés.

El que Jesús vol és que la nostra tendència sigui a posar en el lloc principal els últims i els pobres. Els veritablement més necessitats. Si fem això, si actuem així estem donant el pas decisiu per aconseguir una societat igualitària en la que tots siguem veritables germans, persones humanes, bona gent de debò. Tot el que no sigui això, són enganys i excuses de mal pagador.