FORA EXCLUSIONS

SENSE EXCLOURE

Jesús assisteix a un banquet convidat per “un dels principals fariseus” de la regió. És un àpat especial de dissabte, preparat des de la vigília amb tota cura. Com és costum, els convidats són amics de l'amfitrió, fariseus de prestigi, doctors de la llei, model de vida religiosa per a tot el pobles.

Jesús no s'hi troba a gust. Manquen els seus amics, els pobres. Aquelles persones que troba captant pels camins. Els que mai són convidats per ningú. Els que no compten: exclosos de la convivència, oblidats per la religió, menyspreats per tothom. Ells són els que habitualment seuen amb ell a taula.

Abans d'acomiadar-se, Jesús escomet el qui l'ha convidat. No és per agrair el banquet, sinó per sacsejar la consciència i convidar-lo a viure un estil de vida manco convencional i més humà: “No convidis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents ni els veïnats rics perquè correspondrien convidant-te... Convida els pobres, coixos, esgarrats i cecs; feliç tu perquè no et podran pagar; et pagaran quan ressuscitin els justs”.

Un cop més Jesús s'esforça per humanitzar la vida trencant esquemes i criteris d'actuació que ens poden semblar molt respectables, però que mostren la nostra resistència a construir aquest món més humà i fratern, volgut per Déu.

Solem viure instal·lats en un cercle de relacions familiars, socials, polítiques, religioses, amb les quals ens ajudem a cuidar nostres interessos i deixem fora els que no poden aportar res. Convidem a la nostra vida els que ens poden convidar. Això és tot.

Esclaus de les nostres relacions interessades, no som conscients de que el nostre benestar es mantén excloent els que més necessiten de solidaritat gratuïta per a poder viure. Escoltem el Papa Francesc a Lampedusa: “La cultura del benestar ens fa insensibles als crits dels altres”. “Hem tombat en la globalització de la 'indiferència”. “Hem perdut el sentit de la responsabilitat”.

Els seguidors de Jesús hem de recordar que obrir camins al Regne de Déu no consisteix en construir una societat més religiosa o en promoure un sistema polític alternatiu a altres també possibles, sinó, abans de tot, en generar i desenvolupar unes relacions més humanes que facin possible unes condicions de vida digna per a tots començant pels darrers.