DE FRANC

L 'AMOR GRATUÏT

Convida els pobres.

Vivim en una societat en la qual pràcticament tot es compra i es paga. El treball, els serveis, l'ensenyança, l'esport, l'oci...

La nostra societat genera sovint un tipus d'home egoista, insolidari, consumista, de cor petit i horitzó estret, incapaç d'estimar amb autèntica generositat.

Costa veure en nostra societat gests desinteressats i gratuïts. Sovint, fins i tot l'amistat i l'amor apareixen directament o indirecta mediatitzats per l'interés i l'egoisme.

Per això és dur escoltar l'invitació desconcertant de Jesús: “Quan donis un dinar o un sopar, no convidis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïnats rics; perquè correspondran convidant-te i romandràs  pagat. Quan donis un dinar, convida els pobres...”

Jesús no critica l'amistat, les relacions familiars ni l'amor gojosament correspost. Però ens convida a reflexionar sobre la veritat última de la nostra conducta.

Estimar a qui ens estima, ser amable amb qui ho és, pot ser encara el comportament normal d'un home egoista en el qual el propi interés és el criteri de preferències i predileccions.

Seria equivocat creure que se sap estimar de veritat i amb generositat pel fet de viure en harmonia i saber portar-se en el cercle d'amistats i relacions familiars. L'home egoista també “estima” molt els que l'estimen molt.

Saber estimar no és simplement saber tractar degudament a qui em lliga en amistat, simpatia o relació social. Saber estimar és no passar de llarg davant qui em necessita pròxim.

Jesús pensava en una societat en la qual cadascú es sentís servidor dels més necessitats. Una societat molt distinta a l'actual, en la qual els homes aprenguéssim a estimar no a qui millor paga sinó a qui més em  necessita.

Bo és demanar-nos amb sinceritat què cerquem quan ens apropem als altres. ¿Cerquem donar o cerquem rebre ? Només estima qui és capaç de comprendre aquelles paraules de Jesús: “Hi ha més felicitat en donar que en rebre”.