Déu no està mai en crisi
¿Com
viure aquests temps de
“crisi
religiosa”
amb
lucidesa i responsabilitat, sense desviar-nos de l’evangeli ni
enfonsar-nos en la desesperança? Vet aquí una de les preguntes més
inquietants que es desvetlla avui en els que creiem en Jesucrist.
És
ben clar que
la
fe cristiana no es pot viure ni comunicar des d’actituds
negatives.És
inútil alimentar el victimisme.
És
inútil viure de la nostàlgia o acumular ressentiments. Tot això
ens allunya de l’esperit amb què vivia Jesús.
Ara
és el moment d’aprendre a llegir i a viure aquests temps de manera
més positiva, més confiada i més evangèlica. La crida de Jesús a
“perseverar” ens ha de fer pensar. És un greu error demonitzar
la crisi actual vivint-la com una situació impossible.
Déu
no està mai en crisi.
Continua
actuant en cada ser humà.
Cap
crisi pot impedir que el Creador segueixi oferint-se. Comunicant-se.
Salvant a cadascun dels seus fills i filles per camins que a
nosaltres se’ns escapen.
Aquesta
humanitat tan volguda per Déu viu patint: no encerta amb el camí
que la podria conduir cap a una vida més digna, noble i feliç.
La
crisi religiosa de la que tant parlem els creients és només un
fragment d’una crisi més global que ho sacseja tot. Ens pot
preocupar què va a ser de l’Església entre nosaltres, però si
mirem la realitat des de Déu, el que realment ens ha de preocupar és
què
serà d’aquest món.
El
de veritat important és
perseverar:
no
desviar-nos de l’evangeli, buscar sempre el Regne de Déu i la seva
justícia i no els
nostres
petits i ridículs interessos temporals, actuar des de l’esperit de
Jesús i no des del nostre instint de conservació, buscar el bé de
tots, no només el nostre bé egoista i mesquí i calculador. No ens
enganyem: el qui realment pensa en la felicitat de tots és Déu, no
nosaltres.
Perseverar
no és repetir paraules buides que ja no diuen res, sinó
encendre
la nostra fe en contacte directe i personal amb Crist.
Perseverar
no és posar-nos a la defensiva davant de qualsevol canvi, sinó
mantenir la capacitat d’escoltar l’acció de Déu en els nostres
dies. Perseverar no és exigir als altres, sinó viure nosaltres
mateixos en continua
conversió.
Realment,
hi vivim? Estem a favor del canvi o de la immobilisme egoista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada