dimecres, 6 de novembre de 2019

VIDA ETERNA





A DÉU NO SE LI MOREN ELS FILLS
Per a ell tots estan vius.
Jesús sempre parlà de la vida després de la resurrecció amb sobrietat. Tanmateix, quan uns aristòcrates saduceus volen ridiculitzar la fe en la resurrecció dels morts, Jesús reacciona i eleva la qüestió al vertader nivell. Fa dues afirmacions fonamentals.
Primer, Jesús rebutja la idea pueril dels saduceus que imaginen la vida dels ressuscitats com a prolongació d'aquesta vida que coneixem. És un error representar-nos la vida ressuscitada per Déu des de les nostres experiències.
Hi ha una diferència radical entre nostra vida terrestre i aquesta vida plena, sustentada directement per l'amor de Déu després de la mort. Aquesta Vida és absolutament “nova”. Per això, la podem esperar però mai descriure o explicar.
Les primeres generacions cristianes tingueren aquesta actitud humil i honesta davant el misteri de la “vida eterna”. Pau diu als creients de Corint que és quelcom que “l'ull mai ha vist ni l'orella sentit ni cap home imaginat, quelcom que Déu ha preparat als que l'estimen”.
Aquestes paraules són una advertència sana i d'orientació gojosa. Per una banda, el cel és una “novetat” que està més enllà de qualsevol experiència terrestre, però, per altra, és una vida “preparada” per Déu per al compliment de nostres aspiracions més profundes. Propi de la fe no és satisfer ingènuament la curiositat, sinó alimentar el desig, l'expectació i l'esperança confiada en Déu.
Això és el que cerca Jesús apel·lant amb senzillesa a un fet acceptat pels saduceus: a Déu, en la tradició bíblica, se'l nomena “Déu d'Abraham, Isaac i Jacob”. Malgrat que aquests patriarques han mort, Déu és el seu Déu, el seu protector, el seu amic. La mort no ha pogut desfer l'amor i fidelitat de Déu cap a ells.
Jesús conclou amb una afirmació decisiva per a la nostra fe: “Déu no és Déu de morts, sinó de vius; perquè per a Ell tots viuen”. Déu és font inesgotable de vida. La mort no deixa a Déu sense els fills i filles estimats. Quan nosaltres els plorem perquè els hem perdut en aquesta terra, Déu els contempla plens de vida perquè els ha acollit en l'amor de Pare.
Segons Jesús, la unió de Déu amb els seus fills no pot ser desfeta per la mort. El seu amor és més fort que nostra extinció biològica. Per això, amb fe humil gosem invocar-lo: En tu confio, Déu meu: que no en tingui un desengany” (salm 25,1-2).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada