SIGNES
DELS TEMPS
Esteu
a punt.
Els
evangelis han recollit
la crida insistent de Jesús
a
viure desperts i vigilants,
molt atents als signes del temps. Al començament, els primers
cristians donaren importància a aquesta “vigilància”
per a estar a punt davant la vinguda del Senyor. Més tard
prengueren consciència de que viure amb lucidesa, atents
als signes de cada època, és imprescindible per a
mantenir-nos fidels a Jesús al llarg de la història.
Així
recollia el Concili aquesta preocupació: “És
deure permanent
de
l' Església escrutar a fons els signes d'aquesta època i
interpretar-los a la llum de l' Evangeli, de forma que,
acomodant-se a cada generació, pugui respondre als perennes
interrogants de la humanitat sobre el sentit de la vida
present i futura...”
Entre
els signes d'aquests temps, el Concili senyala un fet
penós: “Creix
de dia en dia el fenomen de masses que, en la pràctica, es
desentenen
de la religió”.
¿Com llegir aquest signe greu? ¿Som conscients del que
passa ? ¿És suficient atribuir-ho al materialisme, la
secularització o el rebuig social de Déu? ¿Cal escoltar en
l'interior de l' Església una crida a la conversió?
La
majoria han partit silenciosament, sense fer renou. Sempre
han estat muts en l' Església. Ningú els ha preguntat res
important. Mai han pensat que podien tenir qualque cosa a
dir. Se'n van calladament. ¿ Què hi ha en el fons del seu
silenci ? ¿Qui els escolta? ¿S'han sentit mai acollits,
escoltats i acompanyats dins nostres comunitats?
Molts
eren cristians senzills, avesats a complir per costum els
seus deures religiosos. La religió que havien rebut s'ha
esbucat. No han trobat en ella la força que necessitaven
per fer front als nous temps. ¿Quin aliment han rebut de
nosaltres ? ¿On podran escoltar l' Evangeli? ¿ On podran
topar-se amb Crist?
Altres
se'n van decebuts. Cansats d'escoltar paraules que no
arriben al cor ni responen als seus interrogants. Afligits en
descobrir “l'escàndol permanent” de
l' Església. Alguns segueixen cercant a palpentes ¿ Qui els
farà creïble la Bona Nova de Jesús?
El
Papa ha dit que el perill més gros per a l' Església
no prové de fora, sinó que està dins ella mateixa, en
son pecat i infidelitat. És el moment de reaccionar. La
conversió de l' Església és possible, però comença per
nostra conversió, la de cada cristià.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada