dimecres, 27 de novembre de 2019

SIGNES DEL TEMPS





SIGNES DELS TEMPS
Esteu a punt.
Els evangelis han recollit la crida insistent de Jesús a viure desperts i vigilants, molt atents als signes del temps. Al començament, els primers cristians donaren importància a aquesta “vigilància” per a estar a punt davant la vinguda del Senyor. Més tard prengueren consciència de que viure amb lucidesa, atents als signes de cada època, és imprescindible per a mantenir-nos fidels a Jesús al llarg de la història.
Així recollia el Concili aquesta preocupació: “És deure permanent de l' Església escrutar a fons els signes d'aquesta època i interpretar-los a la llum de l' Evangeli, de forma que, acomodant-se a cada generació, pugui respondre als perennes interrogants de la humanitat sobre el sentit de la vida present i futura...”
Entre els signes d'aquests temps, el Concili senyala un fet penós: “Creix de dia en dia el fenomen de masses que, en la pràctica, es desentenen de la religió”. ¿Com llegir aquest signe greu? ¿Som conscients del que passa ? ¿És suficient atribuir-ho al materialisme, la secularització o el rebuig social de Déu? ¿Cal escoltar en l'interior de l' Església una crida a la conversió?
La majoria han partit silenciosament, sense fer renou. Sempre han estat muts en l' Església. Ningú els ha preguntat res important. Mai han pensat que podien tenir qualque cosa a dir. Se'n van calladament. ¿ Què hi ha en el fons del seu silenci ? ¿Qui els escolta? ¿S'han sentit mai acollits, escoltats i acompanyats dins nostres comunitats?
Molts eren cristians senzills, avesats a complir per costum els seus deures religiosos. La religió que havien rebut s'ha esbucat. No han trobat en ella la força que necessitaven per fer front als nous temps. ¿Quin aliment han rebut de nosaltres ? ¿On podran escoltar l' Evangeli? ¿ On podran topar-se amb Crist?
Altres se'n van decebuts. Cansats d'escoltar paraules que no arriben al cor ni responen als seus interrogants. Afligits en descobrir “l'escàndol permanent” de l' Església. Alguns segueixen cercant a palpentes ¿ Qui els farà creïble la Bona Nova de Jesús?
El Papa ha dit que el perill més gros per a l' Església no prové de fora, sinó que està dins ella mateixa, en son pecat i infidelitat. És el moment de reaccionar. La conversió de l' Església és possible, però comença per nostra conversió, la de cada cristià.
José Antonio Pagola




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada