dimecres, 20 de novembre de 2019

REGNAR DES DE LA CREU






CARREGAR AMB LA CREU
Aquest és el rei dels jueus,
El relat de la crucifixió, proclamat en la festa de Crist Rei, ens recorda als seguidors de Jesús que el seu regne no és un regne de glòria i de poder, sinó de servei, amor i entrega total per a rescatar l'esser humà del mal, dels pecat i de la mort.
Avesats a proclamar la “victòria de la Creu”, arrisquem d'oblidar que el Crucificat no té res a veure amb un fals triumfalisme que buida de contingut el gest més sublim de servei de Déu a les criatures. La Creu no és una espècie de trofeu que mostrem amb orgull, sinó el símbol de l'Amor crucificat de Déu que ens convida a seguir el seu exemple.
Cantem, adorem i besem la Creu de Crist perquè en el pregon de nostre esser sentim la necessitat de donar gràcies a Déu pel seu amor insondable, però sense oblidar que el que ens demana Jesús de manera insistent no és besar la Creu sinó carregar amb ella. I això és senzillament seguir les seves petjades de manera responsable i compromesa, sabent que aquest camí ens portarà prest o tard a compartir son destí dolorós.
No ens està permès apropar-nos al misteri de la Creu de manera passiva, sense intenció de carregar amb ella. Per això, hem de tenir cura de certes celebracions que poden crear   en torn a la Creu una atmosfera atractiva però perillosa, si ens desviem del seguiment fidel al Crucificat i ens fem la il·lusió d'un cristianisme sense Creu. Quan besem la Creu hem d'escoltar la crida de Jesús: Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi.”
Per als seguidors de Jesús, reivindicar la Creu és apropar-se servicialment als crucificats; introduir justícia allà on s'abusa dels indefensos; reclamar compassió allà on hi ha indiferència devant els que sofreixen. Això ens durà conflictes, rebuig i sofriment. Serà nostra manera humil de carregar amb la Creu de Crist.
El teòleg catòlic J. Bp. Metz adverteix del perill que la imatge del Crucificat ens oculti el rostre dels que viuen avui crucificats. En el cristianisme del països del benestar passa un fenómen molt greu: “La Creu no intranquil·litza a ningú, no té agulló; ha perdut la tensió del seguiment a Jesús, no crida a cap responsabilitat, sinó que descarrega d'ella”.
¿No hem de revisar tots quina és la nostra vertadera actitud devant el Crucificat ? ¿ No hem d'apropar-nos a ell de manera més responsable i compromesa ?





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada