CARREGAR
AMB LA CREU
Aquest
és el rei dels jueus,
El
relat de la crucifixió, proclamat en la festa de Crist
Rei, ens recorda als seguidors de Jesús que el seu regne
no és un regne de glòria i de poder, sinó de servei,
amor i entrega total per a rescatar l'esser humà del mal,
dels pecat i de la mort.
Avesats
a proclamar la “victòria de la Creu”,
arrisquem d'oblidar que el Crucificat no té res a veure amb
un fals triumfalisme que buida de contingut el gest més
sublim de servei de Déu a les criatures. La Creu no és
una espècie de trofeu que mostrem amb orgull, sinó el
símbol de l'Amor crucificat de Déu que ens convida a
seguir el seu exemple.
Cantem,
adorem i besem la Creu de Crist perquè en el pregon de
nostre esser sentim la necessitat de donar gràcies a Déu
pel seu amor insondable, però sense oblidar que el que ens
demana Jesús de manera insistent no és besar la Creu
sinó carregar amb ella. I això és senzillament seguir les
seves petjades de manera responsable i compromesa, sabent
que aquest camí ens portarà prest o tard a compartir son
destí dolorós.
No
ens està permès apropar-nos al misteri de la Creu de
manera passiva, sense intenció de carregar amb ella. Per
això, hem de tenir cura de certes celebracions que poden
crear en torn a la Creu una atmosfera atractiva però
perillosa, si ens desviem del seguiment fidel al Crucificat
i ens fem la il·lusió d'un cristianisme sense Creu.
Quan besem la Creu hem d'escoltar la crida de Jesús: ”Qui
no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi.”
Per
als seguidors de Jesús, reivindicar la Creu és apropar-se
servicialment als crucificats; introduir justícia allà on s'abusa
dels indefensos; reclamar compassió allà on hi ha
indiferència devant els que sofreixen. Això ens durà
conflictes, rebuig i sofriment. Serà nostra manera humil de
carregar amb la Creu de Crist.
El
teòleg catòlic J. Bp. Metz adverteix del perill que la
imatge del Crucificat ens oculti el rostre dels que viuen
avui crucificats. En el cristianisme del països del benestar
passa un fenómen molt greu: “La Creu no
intranquil·litza a ningú, no té agulló; ha perdut la
tensió del seguiment a Jesús, no crida a cap
responsabilitat, sinó que descarrega d'ella”.
¿No
hem de revisar tots quina és la nostra vertadera actitud
devant el Crucificat ? ¿ No hem d'apropar-nos a ell de
manera més responsable i compromesa ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada