dimecres, 13 de novembre de 2019

ESPERANÇA






ESPERANCES INSUFICIENTS
Amb la vostra perseverança salvareu la vida!
L'home té esperança quan creu que les coses poden canviar i pensa que és possible transformar la situació i gaudir d'una vida més humana.
Per això, són moltes les preguntes es comencen a desvetllar en el cor de l'home modern: ¿Quina esperança podem tenir avui els homes? ¿Què podem esperar ? ¿On es pot recolzar la seva esperança? ¿Hi ha res que ens pugui permetre una vida més alliberada i humana?
Tots experimentem la necessitat de viure més intensament, més lliurement, amb més plenitud i seguretat. Instintivament cerquem “qualque cosa” apte per omplir nostres aspiracions. Quan trobem quelcom que pot assolir nostres esperances ho “sagralitzem”, l'absolutitzem i li entreguem nostre esser.
Per això, són molts els que, abandonen la religió i la fe en Déu, i “sacralitzen” la ciència, el progrés, la política, els diners, el benestar, com si fossin “nous déus” que ens ofereixen la “salvació”. Deia Bossuet: “Tot és Déu manco Déu mateix”.
Però la humanitat sofreix avui una profunda crisi de realisme. Les nostres esperances no s'acompleixen. Les nostres aspiracions romanen insatisfetes. Cada cop és més difícil posar lesperança en qualque cosa que doni vertadera “salvació”.
No hi ha ciència capaç de garantir un final feliç de l'aventura humana sobre la terra. Ni sistema econòmic capaç d'oferir un futur més segur. Cap ideologia capaç d'obrir un horitzó d'esperança nova. Ni el col·lectivisme marxista ni el desenvolupament capitalista desvetllen una esperança raonable a les noves generacions.
L'esperança cristiana no es nodreix del fracàs d'altres esperances que poden alimentar l'home. No brolla tampòc del resentiment o el menyspreu als esforços de la ciència, l'economia o la política. Senzillament descobreix que són esperances insuficients.
La fe ens permet descobrir amb més claretat que la slavació que cerquem i necessitem supera tot el que els homes ens podem donar a nosaltres mateixos.
La nostra tasca és perseverar en aqueixa recerca d'una salvació final. Orientar els esforços de la humanitat cap a la meta definitiva d'una societat fratenal i lliure. Lluitar, amb paciència,, sense defallir. Déu ens ha fet creadors.La seva promesa ens sosté: “Sofrint amb constància guanyareu la vostra vida”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada