ESPERANCES
INSUFICIENTS
Amb
la vostra perseverança salvareu la vida!
L'home
té esperança quan creu que les coses poden canviar i
pensa que és possible transformar la situació i gaudir
d'una vida més humana.
Per
això, són moltes les preguntes es comencen a desvetllar en
el cor de l'home modern: ¿Quina esperança podem tenir avui
els homes? ¿Què podem esperar ? ¿On es pot recolzar la
seva esperança? ¿Hi ha res que ens pugui permetre una vida
més alliberada i humana?
Tots
experimentem la necessitat de viure més intensament, més
lliurement, amb més plenitud i seguretat. Instintivament
cerquem “qualque cosa” apte per omplir
nostres aspiracions. Quan trobem quelcom que pot assolir
nostres esperances ho “sagralitzem”,
l'absolutitzem i li entreguem nostre esser.
Per
això, són molts els que, abandonen la religió i la fe
en Déu, i “sacralitzen” la ciència, el
progrés, la política, els diners, el benestar, com si
fossin “nous déus” que ens ofereixen la
“salvació”. Deia Bossuet: “Tot és Déu
manco Déu mateix”.
Però
la humanitat sofreix avui una profunda crisi de realisme.
Les nostres esperances no s'acompleixen. Les nostres
aspiracions romanen insatisfetes. Cada cop és més difícil
posar lesperança en qualque cosa que doni vertadera
“salvació”.
No
hi ha ciència capaç de garantir un final feliç de
l'aventura humana sobre la terra. Ni sistema econòmic capaç
d'oferir un futur més segur. Cap ideologia capaç d'obrir un
horitzó d'esperança nova. Ni el col·lectivisme marxista
ni el desenvolupament capitalista desvetllen una esperança
raonable a les noves generacions.
L'esperança
cristiana no es nodreix del fracàs d'altres esperances
que poden alimentar l'home. No brolla tampòc del resentiment
o el menyspreu als esforços de la ciència, l'economia
o la política. Senzillament descobreix que són esperances
insuficients.
La
fe ens permet descobrir amb més claretat que la slavació
que cerquem i necessitem supera tot el que els homes ens
podem donar a nosaltres mateixos.
La
nostra tasca és perseverar en aqueixa recerca d'una
salvació final. Orientar els esforços de la humanitat cap
a la meta definitiva d'una societat fratenal i lliure.
Lluitar, amb paciència,, sense defallir. Déu ens ha fet
creadors.La seva promesa ens sosté: “Sofrint
amb constància guanyareu la vostra vida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada