divendres, 1 de maig de 2020

ALLIBERATS





LLIURES PERÒ NO ALLIBERATS
Jo soc la Porta.
Poques vegades s'haurà parlat de la llibertat amb tanta ambigüitat i confusió com en nostres dies.
Hi ha una «alliberació» imposada pel nou context social que enlloc de ser un camí de creixement personal és repressió i anul·lació d'una vertadera personalitat humana.
«¿Encara no t'has alliberat?» Aquesta es la cridada que s'ns fa avui des de diversos àmbits de la societat, invitant-nos a rompre amb tradicions, costums o fidelitats passades, per a entrar en una altra esclavitud imposada per noves modes i pressions socials.
Hi ha els que se creuen més lliures pel fet de rompre amb tot allò prohibit anul·lant tota consciència de culpabilitat. Obliden que aquest és el camí millor per a caure en la irresponsabilitat, el narcisisme i l'esterilitat.
Altres volen ser «lliures com els ocells» i fugen de tot allò que pot exigir compromís i entrega. Obliden que estem fets per a ser lliures no com ocells sinó com homes.
Ser lliure és una il·lusió si no ens mena a ser més humans. ¿Què és la llibertat si no ens du a una major fidelitat a nosaltres mateixos, una coherència major amb nostres conviccions més profundes, una recerca sincera i sacrificada del que pot donar un sentit més digne i noble a nostra vida?
¿Se pot dir que un home «s'ha alliberat» pel fet d'haver superat escrúpols tradicionals en el camp religiós, moral i social, si viu avorrit, sense projecte ni cap horitzó, incapaç de donar sentit al seu viure diari?
¿Se pot dir que «s'ha alliberat» qui actúa mogut únicament per esperit de competència, eficàcia i èxit, utilitzant el seu poder per a imposar-se, ple d'horror davant el fracàs, incapaç de res que signifiqui entrega generosa i gratuïta a l'altre?

Molts són els contagiats per això que s'ha dit «el mal de la llibertat», és a dir, la recerca obsessiva d'una llibertat buida de contingut, que no vol saber res d'entrega, fidelitat, solidaritat, creixement personal i comunitari.
Ser creient és viure vinculat a Crist. Però, aquesta vinculació i adhesió a Crist és el que permet al cristià donar contingut humà a sa llibertat. Ell és la porta que dóna accés a la autèntica alliberació.
Aquesta és la promesa de Jesús: «Jo soc la porta. Qui entri per mi se salvarà i podrà entrar i sortir, i encontrarà pastures». Respondre a sa cridada, orientar la vida en la direcció que senyala son missatge, comprometre's en construir «el regne de Déu», és el que pot ajudar-nos a conèixer la vertadera alliberació.

Cap comentari:

Publica un comentari