LLIURES
PERÒ NO ALLIBERATS
Jo
soc la Porta.
Poques
vegades s'haurà parlat de la llibertat amb tanta ambigüitat i
confusió com en nostres dies.
Hi
ha una «alliberació» imposada pel nou context social
que enlloc de ser un camí de creixement personal és repressió i
anul·lació d'una vertadera personalitat humana.
«¿Encara
no t'has alliberat?» Aquesta es la cridada que s'ns fa avui
des de diversos àmbits de la societat, invitant-nos a rompre amb
tradicions, costums o fidelitats passades, per a entrar en una altra
esclavitud imposada per noves modes i pressions socials.
Hi
ha els que se creuen més lliures pel fet de rompre amb tot allò
prohibit anul·lant tota consciència de culpabilitat. Obliden que
aquest és el camí millor per a caure en la irresponsabilitat, el
narcisisme i l'esterilitat.
Altres
volen ser «lliures com els ocells» i fugen de tot
allò que pot exigir compromís i entrega. Obliden que estem fets per
a ser lliures no com ocells sinó com homes.
Ser
lliure és una il·lusió si no ens mena a ser més humans. ¿Què és
la llibertat si no ens du a una major fidelitat a nosaltres mateixos,
una coherència major amb nostres conviccions més profundes, una
recerca sincera i sacrificada del que pot donar un sentit més digne
i noble a nostra vida?
¿Se
pot dir que un home «s'ha alliberat» pel fet d'haver
superat escrúpols tradicionals en el camp religiós, moral i social,
si viu avorrit, sense projecte ni cap horitzó, incapaç de donar
sentit al seu viure diari?
¿Se
pot dir que «s'ha alliberat» qui actúa mogut
únicament per esperit de competència, eficàcia i èxit, utilitzant
el seu poder per a imposar-se, ple d'horror davant el fracàs,
incapaç de res que signifiqui entrega generosa i gratuïta a
l'altre?
Molts
són els contagiats per això que s'ha dit «el mal de la
llibertat», és a dir, la recerca obsessiva d'una llibertat
buida de contingut, que no vol saber res d'entrega, fidelitat,
solidaritat, creixement personal i comunitari.
Ser
creient és viure vinculat
a Crist.
Però, aquesta vinculació i adhesió a Crist és el que permet al
cristià donar contingut humà a sa llibertat. Ell és la porta que
dóna accés a la autèntica alliberació.
Aquesta
és la promesa de Jesús: «Jo soc la porta. Qui
entri per mi se salvarà i podrà entrar i sortir, i
encontrarà pastures». Respondre a sa cridada, orientar la
vida en la direcció que senyala son missatge, comprometre's en
construir «el regne de Déu», és el que pot
ajudar-nos a conèixer la vertadera alliberació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada