diumenge, 31 de maig de 2020

FESTA DEL SANT CRIST 2020

CELEBRACIÓ DEL SANT CRIST



REFLEXIÓ AMB EL ST. CRIST EL DIA DE LA SEVA FESTA.
Sant Crist de Manacor, ja mos veis aquí, coberts amb mascaretes, amb les mans seques d’usar lleixiu i líquid desinfectant. I lo més dolorós: amb les portes de l’Església tancades sense deixar que el vostre poble vengui a veure-us, tocar-vos i besar-vos en el dia de la vostra festa.
Passam temps molt especials. No vull ser neutre, temps molt dolents. Per Vós no és la primera pesta en la que acompanyau el poble. Per noltros sí que ho és. I una situació tan nova ens ha obert a reptes i preguntes que mai ens havíem hagut de plantejar.
Els primers dies de reobertura de l’Església, varen ser dies en que molts de fidels acudiren a mi, el vostre indigne i minúscul representant per abocar les sorpreses que els havia donat el seu interior en aquesta situació tan nova.
La meva fe ha sortit reforçada. El ministeri em va obligar a ser àgil i imaginatiu per seguir-vos fent present enmig del poble en unes condicions inèdites. No tenc la devoció aconsellada de la missa diària. Mai havia dit missa totsol. La veritat és que tampoc he estat totsol del tot en la missa que cada dia s’ha dit a Manacor. Però he hagut d’assumir com a vivència pròpia allò que sols havia estudiat: els sacraments, especialment l’Eucaristia, vos fan present “ex opere operato”. Ho diré en castellà, que és com he tengut més fàcil trobar-ho: “el sacramento funciona independientemente de la actitud de quien lo hace, e independientemente de la actitud de aquel a quien se hace”.
Però vos he de contar, Sagrada figura, que molts de fidels han viscut el dubte. L’etern problema del mal. Com pot haver-hi tant de mal, o per dir-ho d’una forma més personalitzada, com puc patir tant de dolor, si hi ha un Déu bo per damunt de tot? S’han consumit rius de tinta escrivint sobre això. Vós no escrivíreu ni una lletra: en silenci agafàreu la vostra creu i vos posàreu a caminar devora tots els que porten creu, i aquí vos tenim, enclavat, compartint des de fa segles els dolors i la mort dels manacorins. La fe és un do de Déu. Sant Crist, Vós que cridàreu “Pare, perquè m’heu abandonat” , feis créixer la nostra dèbil fe.
El confinament, la por i el dolor ens han posat a prova. I mai superam del tot les proves. Hem descobert que no estam a l’alçada, que no som tan grans i potents com ens pensàvem. Hem caigut: hem perdut els nervis, no hem estat com tocava en la convivència tan estreta, hem incomplit alguna norma .... A Vós, aquestes coses quasi vos fan gràcia, com a uns pares les caigudes de l’infant que aprèn a caminar o les petites trastades que fa el fill quan creix. De totes maneres, des de la menudència, ens agenollam davant Vós i vos demanam perdó.
Estimat Sant Crist: Hem descobert moltes coses. M’agradaria avui compartir-ne dues d’importants.
Vós, quan vos preguntaren qui havia pecat perquè no tengués vista el cec de naixement, vàreu respondre: “aquest home no és cec perquè ningú hagi pecat, sinó perquè en ell es revelin les obres de Déu”. Moltes coses dolentes a corregir té el nostre món. Però la història ens mostra com les epidèmies arriben de forma irregularment periòdica. Senzillament són un fet donat. Una conseqüència més de la feblesa de la nostra forma d’existència. La malaltia, ha posat la nostra societat a prova. I s’han mostrat les obres de Déu: el poble s’ha mantingut al peu del canó. Els sanitaris han mostrat la seva valentia. I també les forces de seguretat, els farmacèutics els treballadors de les botigues i els supermercats. Molts pèssimament pagats. I, no oblidem que això no eren bromes els darrers dies de març, quan encara no hi havia materials ni estaven muntades les estructures de seguretat. També ha mostrat una fortalesa desconeguda la major part de la gent aguantant el confinament amb gran responsabilitat. El poble ha respost i ha mostrat la seva grandesa. El gènere humà és bo, és obra de Déu, està fet a imatge i versemblança de Déu i s’ha entregat per els altres com Vós vos entregàreu per tots. Quina llàstima que les xarxes socials hagin generalitzat tant la lluita política partidista i tants, senzillament s’hagin aferrat als seus eslògans barats: Uns parlant dels retalls de la sanitat, altres de la ineficàcia del govern. Segurament hi ha veritat als dos costats. Però la veritat major s’ha mostrat en la grandesa del poble per afrontar la situació brutal en la que ha estat posat. Sant Crist de Manacor, pagau-los-ho al Cel. Sant Crist de Manacor, moveu la nostra societat perquè els ho pagui a la Terra.
Vós, fent el vostre camí i complint la vostra missió per Terra Santa, vos sabéreu aturar i interrompre la vostra activitat sempre que trobàreu el dolor i la necessitat. Noltros no, Senyor. Pensam que la nostra activitat és més important que la vostra i no ens podem aturar si tenim un familiar malalt o ancià. (Que ningú ho agafi personalment, és un mal de la nostra societat i els casos particulars s’han de considerar un per un). Com que no podem entretenir el nostre camí, hem hagut d’inventar un monstre: uns casals on aparcar els nostres sers ¿estimats? Perquè no ens etretenguin i facin nosa als nostres projectes vitals. L’epidèmia ens ha mostrat com les residències, un lloc on hi arraconam junta tanta feblesa humana, poden convertir-se en un infern a la terra. Uns diran que és perquè són privades i negocis, alguna raó deuen tenir. Altres seran proactius i crearan mitjans i protocols per si torna a passar, està molt bé. Però allà on, sigui i com sigui, concentrem tantes persones febles, qualsevol petit esdeveniment bastarà per crear-hi una devastació. Sant Crist, ajudau-nos com a societat a comprendre que criar infants i cuidar vells és una cosa gran. Molt més gran que les nostres carreres o la nostra llibertat de viatjar i divertir-nos.
Venerada Figura, em fa vergonya haver votat a qui vaig votar i també em fa vergonya el vot divers dels meus amics i veïnats. Mentre morien centenars de persones diàries, mentre el poble demostrava la seva grandesa, al parlament nacional i a les conferències de presidents autonòmics es feia campanya política partidista i electoral. Uns pensen més en derrocar el govern que en sortir de la situació en que estam. Altres pensen en cridar a la unitat per desfer-se de socis incòmodes. Altres volen aprofitar la catàstrofe per dur endavant la seva revolució particular. Altres per apuntalar la seva república. Estimat Sant Crist, és que no n’haviem sortit d’una ja estam dins una altra. La crisi econòmica va crear una situació política d’enorme inestabilitat, i hauran de ser aquests governs inestables els que estirin el carro per sortir d’aquests mals. No vos demanaré res concret. L’Església és de tots i Vos sou Déu de tots. Ho deixaré en un inconcret “donau seny i esperit de servei als nostres representants polítics”.
Sant Crist de Manacor, Vós començàreu el sermó de la muntanya dient “feliços els pobres”. Ells sempre foren un dels principals centres de la vostra atenció. Ve un estiu incert, i sobretot un hivern molt llarg. El fonament de la nostra economia està aturat, queden molts de mesos perquè els turistes, l’any que ve, tornin de la manera acostumada. Quantes famílies patiran els conseqüències! La pesta no ha esbucat cap hotel ni ens llevarà el sol i la bellesa de la nostra illa per l’any que ve. Il.luminau els nostres governants perquè l’estructura empresarial tampoc s’esbuqui, i quan torni l’altra calor ens trobi amb tot a punt.
Les Balears hem estat molt generoses durant l’altra crisi. Tot va caure i el turisme no. Quan s’estroncà l’entrada de diners que venia per els préstecs dels bancs, noltros, seguírem venent molt als estrangers, i molts dels doblers que entraven aquí, servien perquè els altres espanyols poguessin comprar coses als estrangers. Ja ho podem ser imaginatius, si no hi ha entrades, no se pot gastar, ni en polítiques socials ni en cap altra cosa. A l’altra crisi, noltros donàrem molt als altres. I no són poques les conseqüències negatives que això ens du. Ara, som els més afectats. Ens ve un mal estiu i un hivern pitjor. Ara, toca als altres ajudar-nos a noltros. Venerada figura, feis solidaris els nostres conciutadans, que no deixin a les nostres famílies i empreses penjades, i donau consol a tanta gent que, de totes maneres, patirà dificultats aquests mesos que ens esperen.
Son tantes les coses que compartesc amb Vós, Estimada Imatge, que ve un moment que m’he d’aturar. Avui és la vostra festa. El dia que donam gràcies perquè vos tenim. Celebrem l’Eucaristia, donem gràcies a Déu per aquest regal que ens ha fet de la vostra Sagrada Figura, penyora del seu amor particularitzat per la nostra ciutat de Manacor.
Gràcies per la vostra protecció i conhort.




Cap comentari:

Publica un comentari