dissabte, 2 de maig de 2020

EL SOROLL

El problema és el soroll

Quin és el problema del home modern?
El problema és el soroll. El problema són els sorolls.
El home envoltat pels sorolls interiors i exteriors, agitat per tota mena d’ estímuls i de sensacions, endut, de una banda a l’ altra, per l’ ansietat i per les presses, se ha quedat sense silenci i, el que és pitjor: no sap com curar-se da aquesta malaltia que arruïna la seva persona. La física i la psíquica. Què passa amb els sorolls?
La proliferació dels sorolls
impedeix conèixer la pròpia intimitat
perquè bloqueja l’ accés al món interior, al secret més íntim de cadascú. El subjecte no té oïda apta per escoltar el millor de sí mateix i esdevé un sord crònic.
Els sorolls alienen la persona,
la disgreguen, introdueixen en ella la confusió, la fan viure a l’ exterior de si mateix, l’ anul·len.
L’ home sense veritable silenci ni serenor malviu governat des de fora per qualsevol ximpleria.
Es converteix en un ésser vulnerable i dèbil. Un veritable ningú.
Un ninot. Un titella.
Li falta consistència íntima. Li falta profunditat. Li falta veritat.
Qualsevol esdeveniment negatiu pot fer-lo trontollar i pot desestabilitzar-lo perillosament. A l’ home cridaner i sorollós se li ha fet molt difícil trobar-se amb Déu.
Per què? Perquè ha perdut el seu contacte amb el nucli més íntim i personal de ell mateix. No té cap consistència. S’auto-anul·la a si mateix. El silenci és imprescindible si volem viure amb autèntica profunditat i serenor, amb pau i clarividència.
L’ assossegament interior ajuda la persona a trobar-se amb ella mateixa i a escoltar els seus vertaders desitjos,
els seus millors i més exultants desitjos.
Mireu: un cos relaxat, una ment serena i tranquil·la, i un esperit en pau ajuden a resoldre molts problemes perquè ens permeten afrontar-los amb més clarividència i energia interior.
El silenci, l’ atenció íntima i la meditació profunda, ens obren la porta a les realitats més humanes i més solidàries, ens agermanen, ens solidaritzen mútuament.
Quan és possible la fe en Jesucrist? Quan escoltem la seva veu.
I aquesta Veu és impossible escoltar-la si malvivim saturats de sorolls interiors i exteriors.
El primer pas ben donat cap a la veritable Saviesa és callar.
Callar per dins i callar per fora. Fer silenci i buscar el silenci. El silenci, lliurament assumit, no esclavitza ni oprimeix. Ben al contrari: el silenci ens fa lliures.
Per això els Antics recomanaven sàviament: “Beneïda la paraula que queda per dir!”. Sabem callar, nosaltres? ¿Realment busquem zones i espais de veritable silenci per a poder retrobar la nostra intimitat i la veritat de Déu Salvador? Saber estar en silenci és bàsic per a tranquil·litzar-se. Què és tranquil·litzar-se?
Tranquil·litzar-se és tot un art.
Art essencial. Art imprescindible per a poder mantenir una bona salut mental i un metabolisme biològic més que acceptable.
Però la majoria no en saben. Ni saben callar. Ni saben tranquil·litzar-se. S’alteren per qualsevol ximpleria i perden l’ equilibri psíquic, el bon govern d’ells mateixos i, a més, alteren perillosament les diverses i complexes funcions metabòliques.
Què són la majoria de malalties? La majoria de malalties són perilloses somatitzacions generades per un psiquisme vulnerable i desgavellat. Per això,
saber tranquil·litzar-se és segura font de salut integral.
Val la pena treballar-ho, això. Ens hi va la vida!!!





Cap comentari:

Publica un comentari