JESÚS CAMÍ

EL CAMÍ

Al final del darrer sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús ja no estarà molts temps amb ells. La sortida precipitada de Judes, l'anunci de que Pere el negarà, les paraules de Jesús parlant de sa pròxima partida, han deixat a tots desconcertats i abatuts. ¿Què serà d'ells?

Jesús capta llur tristesa i torbació. El seu cor es commou. Oblidant-se d'ell mateix i del que li espera, Jesús tracta d'animar-los:”Que els vostres cors s'asserenin; confieu en Déu, confieu també en mi”. Més tard, en el curs de la conversa, Jesús els fa aquesta confessió: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”. No ho han d'oblidar mai.

“Jo soc el camí”. El problema de molts no és que viuen extraviats o descaminats. Senzillament, viuen sense camí, perduts en una espècie de laberint: caminant i desencaminant els mil camins que, des de fora, els van indicant les consignes i modes del moment.

I, ¿què pot fer un home o una dona quan se troba sense camí? ¿A qui se pot dirigir? ¿A on pot acudir? Si s'acosta a Jesús, el que encontrarà no és una religió, sense un camí. A voltes, avançarà amb fe; altres, encontrarà dificultats; inclús podrà anar en rera, però està en el camí encertat que mena al Pare. Aquesta és la promesa de Jesús.

“Jo soc la veritat”. Aquestes paraules inclouen una invitació escandalosa a les orelles modernes. No tot se redueix a la raó. La teoria científica no conté tota la veritat. El misteri últim de la realitat no se deixa atrapar pels anàlisis més sofisticats. El ésser humà ha de viure davant el misteri últim de la realitat.

Jesús se presenta com a camí que mena i apropa a aquest Misteri últim. Déu no s'imposa. No força a ningú amb proves ni evidències. El Misteri últim és silenci i atracció respectuosa. Jesús es el camí que ens pot obrir a la seva Bondat.

“Jo soc la vida”. Jesús pot transformar nostra vida. No com el mestre llunyà que ha deixat un legat de saviesa admirable a la humanitat, sinó com algú viu que, des del fons de nostre ésser, ens infon un germen de vida nova.

Aquesta acció de Jesús en nosaltres se dóna quasi sempre de forma discreta i callada. El mateix creient sols intueix una presència imperceptible. A voltes, tanmateix, ens envaeix la certesa, la alegria incontenible, la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, inclús la vida eterna. Mai entendrem la fe cristiana si no acollim a Jesús com

el camí, la veritat i la vida.