divendres, 22 de maig de 2020

L' HORITZÓ




OBRIR L 'HORITZÓ
Ocupats només en assolir un major benestar i atrets per petites aspiracions i esperances, arrisquem empobrir l'horitzó de nostra existència i perdre el anhel d'eternitat. ¿És un progrés? ¿És un error?
Hi ha dos fets que no és difícil comprovar en aquest nou mil·lenni en el qual vivim. Per una banda, creix en la societat humana l'expectativa i el desig d'un món millor. No ens conformem amb qualsevol cosa: necessitem progressar cap a un món més digne, més humà i feliç.
Per altra banda, está creix el desencant, l'escepticisme i la incertesa davant el futur. Hi ha tant sofriment absurd en la vida de les persones i dels pobles, tants conflictes, tants abusos contra el Planeta, que no és fàcil mantenir la fe en l' ésser humà.
Tanmateix, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia assoleix resoldre molts mals i sofriments. En el futur se obtindran èxits encara més espectaculars. No som capaços d'intuir la capacitat que s'amaga en l'ésser humà per a desenvolupar un benestar físic, psíquic i social.
Però no seria honest oblidar que aquest desenvolupament prodigiós ens “salva” només d'alguns mals i de manera limitada. Ara que gaudim cada cop més del progrés humà, percebem millor que l'ésser humà no pot donar-se a ell mateix tot el que anhela i busca.
¿Qui ens salvarà de l'envelliment, de la mort inevitable o del poder estrany del mal? No ens ha de sorprendre que molts sentin la necessitat de quelcom que no és ni tècnica ni ciència ni doctrina ideològica. L' ésser humà se resisteix a viure tancat per a sempre en aquesta condició caduca i mortal.
Tanmateix, no pocs cristians viuen mirant només a la terra. No gosem mirar més enllà de l' immediat de cada dia. En aquesta festa cristiana de l' Ascensió del Senyor recordem unes paraules del científic i místic, Theilhard de Chardin: “Cristians, a vint segles de l' Ascensió, ¿què n'heu fet de la'esperança cristiana?”.
Enmig d'interrogants i incerteses, els seguidors de Jesús caminem por la vida, portats per una confiança i una convicció. Quan sembla que la vida se tanca o s'extingeix, Déu hi és. El misteri últim de la realitat és un misteri de Bondat i d'Amor. Déu és una Porta oberta a la vida que ningú pot tancar.




Cap comentari:

Publica un comentari