JESÚS ÉS DE TOTS
Una dona pagana pren la iniciativa d'acudir a Jesús encara que no pertanyi al poble jueu. És una mare angoixada que sofreix amb una filla “turmentada per un dimoni”. Va a l'encontre de Jesús cridant: “Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi”.
La primera reacció de Jesús és inesperada. Ni s'atura a escoltar-la. No ha arribat l' hora de portar la Bona Nova de Déu als pagans. Com que la dona insisteix, Jesús justifica la seva actuació: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel”.
La dona no es fa en rera. Superarà totes les dificultats i resistències. En un gest audaç es llança a terra davant Jesús, l'atura i de genolls, amb un cor humil però ferm, li pega un crit: “Senyor, ajuda'm¡”.
La resposta de Jesús és insòlita. Malgrat en aqueixa època els jueus deien amb naturalitat “gossos” als pagans, les seves paraules resulten ofensives a les nostres orelles: “No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets”. Agafant la imatge de manera intel·ligent, la dona se gosa des de terra corregir a Jesús: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos”.
La seva fe és admirable. Segur que en la taula del Pare se poden alimentar tots: els fills de Israel i també el gossets pagans. Jesús sembla pensar sols en les “ovelles perdudes” de Israel, però també ella és una “ovella perduda”. L' Enviat de Déu no pot ser sols dels jueus. Ha de ser de tots i per a tots.
Jesús es rendeix davant la fe de la dona. La seva resposta ens revela sa humilitat i sa grandesa: “Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols”. Aquesta dona li descobreix que la misericòrdia de Déu no exclou ningú. El Pare Bo està part damunt les barreres ètniques i religioses que fem els humans.
Jesús reconeix a la dona com a creient encara que viu en una religió pagana. Inclús troba en ella una “fe gran”, no la fe petita dels seus deixebles als quals recrimina més d'una vegada com “homes de poca fe”. Qualsevol ser humà pot acudir a Jesús amb confiança. Ell sap reconèixer sa fe malgrat visqui fora de la Església. Sempre trobaran en ell un Amic i un Mestre de vida.
Los cristians ens hem d'alegrar de que Jesús atregui avui a tantes persones que viuen fora de la Església. Jesús és més gran que totes les nostres institucions.
Los cristians ens hem d'alegrar de que Jesús atregui avui a tantes persones que viuen fora de la Església. Jesús és més gran que totes les nostres institucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada