LA NOSTRA CREU

 

LA CREU ÉS UNA ALTRA COSA

Que prengui la seva creu i que em segueixi.

És difícil no sentir desconcert i malestar al escoltar una vegada més les paraules de Jesús: «-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi ». Entenem molt bé la reacció de Pere que, en sentir a Jesús parlar de rebuig i sofriment «prenent-lo a part, es posà a renyar-lo.». Diu el teòleg màrtir D. Bonhoffer que aquesta reacció de Pere «prova que, des del principi, la Església s'ha escandalitzat del Crist sofrent. No vol que el seu Senyor li imposi la llei del sofriment.»

Aquest escàndol pot fer-se avui insuportable per als que vivim en el que Kolakowsky diu «la cultura de analgèsics», aqueixa societat obsessionada per eliminar el sofriment i malestar per mitjà de tota classe de drogues, narcòtics i evasions.

Si volem aclarir quina ha de ser l'actitud cristiana, hem de comprendre bé en què consisteix la creu per al cristià, ja que pot passar que nosaltres la posem on Jesús mai la posa.

Nosaltres diem fàcilment «creu» a tot allò que ens fa sofrir, inclús a aqueix sofriment que apareix en nostra vida generat per nostre propi pecat o manera equivocada de viure. Però no hem de confondre la creu amb qualsevol desgràcia, contrarietat o malestar que se doni en la vida.

La creu és una altra cosa. Jesús crida als seus deixebles a que el segueixin fidelment i se posin al servei d'un món més humà: el Regne de Déu. Això és el primer. La creu no és sinó el sofriment que se produirà en nostra vida com a conseqüència d'aquest seguiment. El destí dolorós que haurem de compartir amb Crist, si seguim les seves petjades. Per això, no hem de confondre el «portar la creu» amb postures masoquistes o actituds de resignació estèril, falsa mortificació o el que P Evdokimov diu “ascetisme barat» i individualista.

Per altra banda, hem d'entendre correctament aqueix «negar-se a un mateix» que demana Jesús per a carregar amb la creu i seguir-lo. «Negar-se a un mateix» no significa mortificar-se de qualsevol manera, castigar-se a un mateix i, manco, anul·lar-se o auto-destruir-se. «Negar-se a un mateix» és no viure pendent d'un mateix, oblidar-se del propi «ego» per a construir l'existència sobre Jesucrist. Alliberar-nos de nosaltres mateixos per a unir-nos radicalment a ell.

Dit d'una altra manera, «portar la creu» significa seguir a Jesús disposats a assumir la inseguretat, la conflictivitat, el rebuig i la persecució que patí el mateix Crucificat.

Però els creients no vivim la creu com a derrotats, sinó com a portadors d'una esperança final. El que perdi sa vida per Jesucrist la trobarà.

El Déu que ressuscità Jesús ens ressuscitarà a una vida plena.