NOSTRA FE...??

 

¿ FE CONGELADA ?

...i me segueixi.

Creure en Déu no és quelcom estàtic, una manera de pensar o de sentir que se conserva congelada en qualque racó interior de la persona. La fe consisteix en viure confiant en Déu, i la vida és la vida; no se congela en cap moment; està cridada a créixer i desenvolupar-se.

Quan se viu davant Déu, no es possible romandre sempre en el mateix punt. El creient cerca sempre viure amb més fondària. Repensa les decisions passades en pren de noves. Tracta de viure sempre amb més coherència i dignitat. Lluita, cau, es penedeix, torna a començar... 

Per això, ser cristià no consisteix sols en evitar el pecat. En nostres vides sempre hi ha pecat perquè hi ha arrogància, egoisme, orgull, exclusió de l'altre, acaparament i més coses. El creient no és perfecte, però és de cor inquiet. Sa fe el porta a reconèixer son pecat per a reaccionar, aixecar-se, re-orientar sa vida, créixer.

Els primers cristians mai entengueren la fe en Crist de manera estàtica i repetitiva. Pensaren més tost en un procés de creixement constant. Per a ells, ser cristià era «seguir» a Jesús, caminar darrera ses petjades, aprendre a viure com ell, reproduir son estil de vida senzill, fratern, pròxim al sofriment aliè, obert a la confiança en Déu.

Per això, quan se'ns pregunta si som cristians, no tindríem que respondre només: «Sí, som cristià». Tindríem que dir: «Me vaig fent cristià», «estic tractant de seguir amb més veritat a Crist», «no vull que se m'escapi la vida sense aprendre a viure com Ell». Amb aquest llenguatge modest i realista solia parlar K Rahner, un teòleg lúcid del segle vint.

És arriscat i exigent seguir a Crist: no se pot servir al Déu de Jesús i dedicar-se només a guanyar diners; no és possible enfrontar-se al futur com ell i girar la mirada enrere; se corre el risc de veure's sense tenir on reclinar el cap. Però és una manera d'entendre i afrontar la vida. Malgrat de sa mediocritat, el vertader creient se n'adona de que res ni ningú podria posar un estímul més vigorós i una força més apassionant en sa vida que aquest plantejament de «seguir» a Jesús. Un plantejament que mai se sap exactament fins a on pot arribar.