ESPERIT DE JESÚS

 

L' ESPERIT DE JESÚS

Jesús apareix a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Feia temps que sentien llunyà a Déu. Els cels estaven "tancats". Una espècie de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú era capaç d'escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.

El més dur era la sensació de que Déu els havia oblidat. Ja no li preocupaven els problemes d'Israel. ¿Per què romania ocult? ¿Per què era lluny ? Segur que molts recordaven l' oració d'un antic profeta que pregava així a Déu: "Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes!".

Els primers que escoltaren l'evangeli de Marc van haver de quedar sorpresos. Segons el relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús «veié que el cel s'esquinçava» i experimentà que «l' Esperit, com un colom, baixava cap a ell». Per fi era possible l'encontre amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l' Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.

Aquest Esperit que davalla sobre ell és l'alè de Déu que crea la vida, la força que renova i cura als vivents, l'amor que ho transforma tot. Per això Jesús se dedica a alliberar la vida, a curar-la i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús amb son Esperit.

Sense aquest Esperit tot s'apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix. La fe se debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l' Evangeli es converteix en lletra morta. L'amor es refreda i la Església no passa de ser una institució religiosa més.

Sense l' Esperit de Jesús, la llibertat s'ofega, l'alegria s'apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s'esquerda. Sense l' Esperit la missió s'oblida, l'esperança mor, les pors augmenten, el seguiment a Jesús acaba en mediocritat religiosa.

Nostre problema és l'oblit de Jesús i el descuit del seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, feina, devocions o estratègies diverses el que sols pot néixer de l' Esperit. Cal tornar a l'arrel, recuperar l' Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejar-nos amb l' Esperit de Jesús.

No ens enganyem. Si no ens deixem revifar i recrear per aqueix Esperit, els cristians no tenim res important a aportar a la societat actual tan buida d'interioritat, tan incapacitada per a l'amor solidari i tan necessitada de esperança.