APRENDRE A ENSENYAR
No ensenyava com els lletrats sinó amb autoritat.
El mode d'ensenyar de Jesús provocà en la gent la impressió de que estan davant quelcom desconegut i admirable. Ho senyala la font cristiana més antiga i els investigadors pensen que fou així. Jesús no ensenyava com els «lletrats» de la Llei. Ho feia amb «autoritat»: sa paraula alliberava a les persones de «esperits malignes».
No cal confondre «autoritat» amb «poder». L'evangelista Marc és precís en son llenguatge. La paraula de Jesús no prové del poder. Jesús no tracta d'imposar sa pròpia voluntat sobre els altres. No ensenya per controlar el comportament de la gent. No utilitza la coacció ni la amenaça.
La seva paraula no és com la dels lletrats de la religió jueva. No està revestida de poder institucional. La seva «autoritat» neix de la força del Esperit. Prové de l'amor a la gent. Busca alleujar el sofriment, curar ferides, promoure una vida més sana. Jesús no genera submissió, infantilisme o passivitat. Allibera de pors, infon confiança en Déu, anima a les persones a cercar un món nou.
Vivim una crisi d'autoritat. La confiança en la paraula institucional està sota mínims. Dins la Església es parla de una forta «devaluació del magisteri». Les homilies fan tedi. Les paraules estan desgastades.
¿No és hora de tornar a Jesús i aprendre a ensenyar com ell ho feia ? La paraula de la Església ha de néixer de l'amor real a les persones. Ha de ser dita després d'una atenta escolta del sofriment que hi ha en el món, no abans. Ha de ser propera, acollidora, capaç d'acompanyar la vida sofrent del ser humà.
Necessitem una paraula alliberada de la seducció del poder i plena de la força del Esperit. Un ensenyament nascut del respecto i l'estima de les persones, que generi esperança i curi ferides. Greu seria, dins la Església, escoltar una «doctrina de lletrats» i no la paraula guaridora de Jesús que tant necessita avui la gent per a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada