dissabte, 2 de gener del 2021

HORES IMPORTANTS

 

LES HORES IMPORTANTS

Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit...

Encara que ho haguem celebrat en la llar familiar o en el renouer sopar d'un restaurant, en realitat cada un acomiadem l'any i comencem el nou en la soledat del propi cor. Cada persona és diversa de l'altra. L'any viscut per aquest és distint del viscut per un altre.Cadascú recorre el seu propi camí.

Si no t'has deixat atordir massa aquests dies, tal volta en algun instant ha sorgit dintre teu de manera fugaç l'interrogant: ¿Què me durà l'any nou?

Tú saps bé que, en molts aspectes, no serà un any tan «nou”. Probablement a tots ens esperen les preocupacions i treballs de sempre. Les mateixes satisfaccions i les mateixes desil·lusions. Aqueixa vida petita que gastem dia a dia de manera monótona i rutinària.

¿No passarà res nou? ¿No esdevindrà tampoc aquest res decisiu en la teva vida? ¿Tot discorrerà exactament com sempre?

Es sol parlar del “dia més feliç» de la vida. D'aqueixes hores més denses i belles de la història personal de cada un. El primer bes, el día del casament, la primera comunió, el naixement del primer fill.. Però, ¿són aqueixes les hores més decisives de la vida? ¿Les experiències que obren una encletxa nova en nostra existència?

El decisiu esdevé quasi sempre d'una altra manera i sense que coincideixi amb les dates senyalades per nosaltres.

Les hores més decisives són més tost aquelles en les que per una vegada se'ns regala  una llum nova que ens permet descobrir el buit i la insatisfacció que hi ha en nostra vida. Aqueix moment imprevisible en que “quelcom” ens convida des de dintre a cercar la Veritat sense enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Aquests instants en que sentim brollar de nostre l'anhel de qualque cosa més gran, més real, més eterna. L'hora inoblidable en que descobrim en nosaltres la Presència de Algú diferent.

Aleshores sabem que ja no estarem mai tot sols. No ens ho ha de dir ningú des de fora. Sabem que és ver. Déu existeix. Està aquí, en el més pregon i entranyable de nostre ser. Som acceptats, acollits i estimats sense fi.

¿Què ens durà l'any nou? Certament ens menarà a Déu. Ell vindrà a nosaltres encara que no el rebem. Si algú ho fa, una cosa és segura. Per a ell serà any nou, realment nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada