FESTA DE TOTS

 

UNA FESTA DE TOTS

Hem vist sortir la seva estrella...

Hi ha una pregunta que me ronda sovint quan arriba Nadal. ¿Què poden ser aquestes festes per a un home que ja no creu? ¿Què pot viure enmig d'aquesta «atmosfera» tan especial que s'apodera de la societat ?

No és curiositat. Respon més tost a un altra preocupació. ¿Se pot captar en el fons d'aquestes festes alguna cosa «bona» per a tots els homes, siguin o no creients? ¿És possible escoltar encara algun missatge vàlid per a tots, darrere despropòsits consumistes i sentiments banals ?

Per això he llegit l'experiència personal de M Yourcenar. Diu així:

«Jo no soc catòlica, ni protestant, ni tan sols cristiana en el sentit ple del terme, però tot em porta a celebrar aquesta festa tan rica en significacions... Nadal és una festa de tots. El que es celebra és un naixement, i un naixement com haurien de ser tots, el d'un nen esperat amb amor i respecte, que porta en la seva persona l'esperança del món. Se tracta de gent pobre... i és la festa dels homes de bona voluntat..

És la festa de la comunitat humana, ja que és la dels tres Reis, la llegenda dels quals ens conta que un d'ells era negre. És, finalment, la festa de la mateixa terra, que en la seva marxa sobrepassa en aqueixos moments el punt del solstici d'hivern i ens arrossega a tots a la primavera».

¿Què hi ha darrera aquestes paraules? ¿Poesia? ¿Nostàlgia? ¿Necessitat d'esperança? Llegint-les, me vénen a la ment aquelles altres del teòleg K Rahner: «És possible que tots creiem més del que d'ordinari admetem, més del que afirmem de nosaltres mateixos i de nostra vida, quan formulem conviccions teòriques».

Cert és que el misteri envolta nostra existència per tot arreu, i ens obliga a tots, enmig d'una vida a voltes tan prosaica, a pregunta-nos cap a on s'encamina tot i a on podem posar nostra esperança.

En el fons del Nadal hi ha un missatge que és per a tots. Els homes no estem sols, perduts en una existència sense esperança. Hi ha un Déu Salvador obstinat en que tot acabi bé. I aquest Déu a qui temem o en qui sols no creiem, és un Déu en qui sols hi ha bondat i amor a l'home.

El que se'ns demana confiar-nos al misteri últim d'amor que diem Déu. Acollir-lo confiats, sense escepticismes. I encara que, després de Nadal, tot segueixi com abans, l'important i decisiu és que Déu ens accepta i que la vida de l'home, de tot home, està salvada en esperança.