A FAVOR NOSTRE...

 

A FAVOR NOSTRE

El que no està contra nosaltres, està a favor...

Sovint, els cristians no arribem a superar una mentalitat de casta privilegiada que ens impedeix apreciar tot el bé que se realitza en àmbits allunyats de la fe.

Quasi inconscientement, tendim a pensar que som nosaltres els únics portadors de la veritat, i que el Esperit de Déu sols actua a través de nosaltres.

Una falsa interpretació del missatge de Jesús ens ha duit a voltes a identificar el regne de Déu amb la Església. Segons aquesta concepció, el regne de Déu se realitzaria dins la Església, y

i creixeria i s'estendria en la mesura en que creix i s'estén la Església.

I tanmateix, no és així. El regne de Déu s'estén més enllà de la institució eclesial. No creix només entre els cristians sinó entre tots aquells homes de bona voluntat que hacen créixer en el mon la fraternitat.

Segons Jesús, tot aquell que «treu dimonis” en son nom està evangelitzant. Tot home, grup o partit capaç de «treure dimonis» de nostra societat i de col·laborar en la construcció d'un món millor, està, d'alguna manera, obrint camí al regne de Déu.

És fàcil que també a nosaltres com als deixebles, ens sembli que no son dels nostres, perquè no entren en nostres esglésies ni assisteixen a nostres cultes. Tanmateix, segons Jesús, «el que no està contra nosaltres, està a favor nostre».

Tots els que, d'alguna manera, lluiten per la causa de l'home, estan amb nosaltres. «Secretament, potser, però realment, no hi ha un sol combat per la justícia que no estigui silenciosament en relació amb el regne de Déu, encara que els cristians no ho vulguin saber. Allà on es lluita pels humiliats, els aixafats, els dèbils, els abandonats, allà on es combat en realitat amb Déu pel seu regne, se sàpiga o no, ell ho sap» (G. Crespy).

Els cristians tindríem que valorar amb goig tots els èxits humans grans i petits, i tots els triomfs de la justícia que se s'assoleixen en el camp polític, econòmic o social, per efímers que ens puguin semblar.

Els polítics que lluiten per una societat més justa, els periodistes que s'arrisquen per defensar veritat i llibertat, els obrers que assoleixen una major solidaritat, els educadors que es desviuen per educar per a la responsabilitat, encara que no semblin sempre ser dels nostres, «estan a favor nostre» si s'esforcen per un món més humà.

Lluny de creure'ns portadors únics de salvació, els cristians hem d'acollir amb goig aqueixa corrent de salvació que s'obre camí en la història dels homes, no sols en la Església, sinó també al costat d'ella i més enllà de les seves institucions.