CADA DIA

 

LA QUOTIDIANITAT

Qui vulgui ser el primer.

Acabades les vacances, uns i altres tornem a la nostra feina i ocupacions habituals. I és fàcil sentir aquests dies aqueixa insatisfacció profunda que neix en l'ésser humà en experimentar, de forma més o manco conscient, l'enorme distància entre la set de felicitat eterna i la monotonia de nostre viure diari.

No és fàcil viure amb profunditat la quotidianitat. És un art a aprendre cada dia. El poeta R.M Rilke ens adverteix amb aquestes paraules: «Si la teva vida de cada dia et sembla pobre, no l'acusis; acusa'et te més tost a tu mateix de no ser bastant fort per a descobrir la seva riquesa.»

Tal volta, el primer és aprendre a mirar la vida com un do que se'ns fa cada matí. És un regal admirable poder fer els gestos més elementals de la vida: veure, escoltar, riure, caminar, menjar, dormir; solament quan ens posem malalts, comencem a apreciar el do meravellós de l'existència. Per altra banda, la vida de cada dia està plena de petites sorpreses i experiències joioses. Qui sap acollir-la de manera humil i agraïda, arriba a conèixer el plaer de sentir-se viu.

És necessari, endemés, un projecte de vida que doni sentit i orientació positiva a tots els nostres treballs i ocupacions. Cada una de les jornades, presa aïlladament, és insignificant; el sentit de l'existència només es desvetlla quan es pot apreciar el esperit que anima l'individu al llarg dels dies. És aquí on apareix l'alegria real de la persona, sa fe, sa fidelitat, sa capacitat d'estimar.

Des d'aquesta perspectiva cobra un significat especial l'activitat diària. Nostra vertadera grandesa no se manifiesta en els ideals sublims que proclamem o en les grans paraules amb que omplim nostra boca, sinó en el servei senzill i generós als altres. Ens ho recorden les paraules de Jesús: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots»

Quan el treball no degenera en activisme per convertir-se en fuita de nosaltres mateixos o recerca de falsa seguretat, sinó que és desgast generós animat interiorment per l'amor, la vida quotidiana no és monotonia i avorriment, sinò lloança ak Creador. K Rahner escrivia així: «La realitat senzilla de cada dia, viscuda amb sinceritat, amaga dintre el miracle etern i el misteri callat que diem Déu.»

No se tracta de idealitzar la quotidianitat. Tots coneixem per experiència què és el cansament, la decepció, el pes d'algunes jornades o la mediocritat de nostra conducta. Però no hem d'oblidar que és aquesta vida de cada dia la que ens prepara i mena a la vida eterna.