SOLEDAT

 

EPIDÈMIA DE SOLEDAT

¡Obre't!

Diu G. Marcel que «sols hi ha un sofriment i és estar sol». L'afirmació podrà semblar exagerada, però el cert és que, per a molts homes i dones de avui, la soledat és el major problema de la seva existència.

Aparentment, l'home actual està més ben comunicat que mai amb els seus semblants i amb la realitat sencera. Els mitjans de comunicació s'han multiplicat de manera insospitada. El telèfon permet mantenir una conversació amb les persones més distants. El televisor introdueix fins a nostra llar imatges de tot el món... El mòbil ha acabat amb l'aïllament...

Per altra banda, s'imposa el públic sobre el privat. Es parla d'associacions de tot tipus, cercles socials, relacions públiques, encontres.

Però tot allò no impedeix que una soledat indefinida, difosa i trista s'apoderi de molts homes i dones. Llars on les persones se suporten amb indiferència o agressivitat creixent. Nens que no coneixen l'afecte i la tendresa. Joves que descobreixen amb amargor que l'encontre sexual pot encobrir un egoisme enganyós. Amants que se senten cada cop més sols després de l'amor. Amistats que queden reduïdes a càlculs i interessos inconfessables.

L'home actual descobreix poc a poc que la soledat no és el resultat d'una falta de contacte amb les persones. Abans que això, la soledat pot ser una malaltia del cor. Si la meva vida és un desert, el món sencer és un desert, encara que estigui poblat de tota mena de gent.

Sens dubte, són molts els factors que poden portar a una persona a aqueix aïllament interior que s'expressa en frases cada cop més sentides entre nosaltres: «Ningú s'interessa per mi». «No crec en ningú». «Que me deixin. No vull saber res de ningú».

Però per superar l'aïllament és necessari obrir-se de nou a la vida. Acceptar-se a si mateix amb senzillesa i veritat. Escoltar de nou el sofriment i l'alegria dels altres. Rompre el cercle obsessiu «els meus problemes». Recuperar la confiança en els gestos amistosos dels altres per limitats i pobres que ens puguin semblar.

La fe no és un remei terapèutic que pugui prevenir o curar la soledat. El creient està sotmès, com qualsevol altre, a les tensions de la vida moderna i les dificultats de la relació personal.

Però pot trobar en la seva fe una llum, una força, un sentit, una energia per a superar l'aïllament, la soledat i la incomunicació. Com aquell home sord i mut, incapaç de comunicar-se, que va escoltar un dia la paraula curadora de Jesús: “Obre't”