divendres, 3 de setembre de 2021

LA HOSPITALITAT

 


HOSPITALITAT

Francesc Torralba publica un llibre sobre l'hospitalitat. Segons el jove pensador, en una societat on creix l'exclusió, les immigracions massives i el nombre de persones cercant llar i protecció, poques virtuts socials són més necessàries que l'hospitalitat com acte de «acollir a l'altre estrany i vulnerable en nostra pròpia casa ». (F. Torralba. Sobre la hospitalidad. Extraños y vulnerables como tú.)

Cada cop ens trobarem en nostre camí amb més “estranys”, persones que no pertanyen al meu univers racial, religiós, cultural o econòmic. No hem de pensar sols en l'estranger que no parla nostra llengua, té un rostre diferent i camina entre nosaltres com desorientat. També és un estrany el nen que demana almoina, la prostituta que vesteix de manera cridanera o el captaire que recull les escombraries que nosaltres tirem.

Al mateix temps, són persones «vulnerables», que no viuen com els altres. Ells passen tot el dia cercant protecció. Viuen privats de seguretat, en «estat carencial». No se basten a ells mateixos per viure. Necessiten dels altres. En ells apareix com en cap altre sector aqueixa condició de l'ésser humà com «homo mendicans».

L'hospitalitat exigeix, en primer lloc, reconèixer a l'altre, no seguir el camí ignorant la seva existència i esborrant-los de la meva vida. Tot ésser humà necessita ser reconegut, i quan és ignorat o reduït a res, sofreix ja que roman sense espai per a viure amb pau i seguretat.

L'hospitalitat demana respectar i defensar la dignitat d'aquestes persones. No humiliar-les, ni tractar-les de qualsevol manera. Són com nosaltres, persones que cerquen viure. Hem d'aprendre a alliberar-nos de prejudicis per entendre el seu món, comprendre la seva situació i posar-nos en el seu lloc.

L'hospitalitat ens urgeix, per últim a escoltar les seves necessitats per actuar. Nostre ésser creix quan ens responsabilitzem i fem per l'altre el bé que podem. No sempre és fàcil saber com actuar. El primer que se'ns demana és viure amb un cor obert i disposat a l'ajuda. El crit de Jesús al sord-mut que sols s'escolta a si mateix: «Obre't», és una invitació a sortir de nostre solipsisme per escoltar al que pateix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada