ACTITUDS DE JESÚS

 DUES ACTITUDS MOLT DE JESÚS

Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.

El grup de Jesús travessa Galilea, camí de Jerusalem. ho fan de manera reservada, sense que ningú se entera. Jesús vol dedicar-se a instruir als seus deixebles. És molt important el que vol gravar en els seus cors: el seu camí no és camí de glòria, èxit i poder. És el contrari: poa a la  crucifixió i al rebuig, encara que acabarà en resurrecció.

Als deixebles no els cap dins el cap el que els diu Jesús. Els fa por fins al punt de preguntar-li. No volen pensar en la crucifixió. No entra en els seus plans ni expectatives. Mentre Jesús els parla d'entrega i de creu, ells parlen de les seves ambicions: ¿Qui serà el més important en el grup? ¿Qui ocuparà el lloc més elevat? ¿Qui rebrà més honors?

Jesús «s'asseu». Vol ensenyar-lis el que mai han d'oblidar. Crida els Dotze, els que estan més associats a la seva missió i els convida a que s'acostin, ja que els veu molt distaciats de ell. Per seguir les seves passes i semblar-se a ell han d'aprendre dues actituds fonamentals.

Primera actitud:

«Qui vulgui ser el primer, que sigui el darrer de tots i servidor de tots».

El deixeble de Jesús ha de renunciar a ambicions, rangs, honors i vanitats. En el seu grup ningú ha de pretendre estar sobre els altres. Al contrari, ha d'ocupar el darrer lloc, posar-se al nivell dels que no tenen poder ni ostenten cap rang. I, a partir d'aquí, ser com Jesús: «servidor de tots»

Segona actitud:

Tan important que Jesús la il·lustra amb un gest simbòlic entranyable. Posa a un nin enmig dels Dotze, en el centre del grup, per què aquells homes ambiciosos s'oblidin de honors i grandeses, i posin els ulls en els petits, els dèbils, els més necessitats de defensa i cura. Aleshores, l'abraça i els diu:

“Qui acull a un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi».

Qui acull a un «petit» acull al més «gran», a Jesús. I qui acull a Jesús acull al Pare que l'ha enviat.

Una Església que acull als petits i indefensos ensenya a acollir a Déu. Una Eglésia que mira cap als grans i s'associa amb els poderosos de la terra perverteix la Bona Nova de Déu anunciada per Jesús.