24º diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
Tu ets el Messies. .. Cal que el Fill de l'home pateixi molt...
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 8,27-35
Pere reconeix Jesús com a Messies
27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
--Qui diu la gent que sóc jo?
28 Ells li respongueren:
--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
29 Llavors els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
--Tu ets el Messies.
30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
31 Llavors començà a instruir-los dient:
--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà.
Paraula de Déu.
PRENDRE SERIOSAMENT A JESÚS
L'episodi de Cesarea de Filip ocupa un lloc central en l'evangeli de Marc. Després d'un temps de conviure amb ell, Jesús fa als seus deixebles una pregunta decisiva: "¿Qui dieu qui soc jo ?". En nom de tots, Pere li contesta sens dubtar: "Vós sou el Messies". Per fi sembla que tot està clar. Jesús és el Messies enviat per Déu, i els deixebles el segueixen per a col·laborar amb ell.
Però Jesús sap que no és així. Encara les falta aprendre quelcom més important. És fàcil confessar a Jesús amb paraules, però encara no saben el que significa seguir-lo de prop i compartir el seu projecte i destí. Marc diu que Jesús "començà a ensenyar-les" que tenia que sofrir molt. No és una ensenyança més, sinó quelcom fonamental que els deixebles tindran que assimilar poc a poc.
Des del principi els parla "amb tota claredat". No els vol amaga res. Han de saber que el sofriment l'acompanyarà sempre en la seva tasca d'obrir camins al regne de Déu. Al final, serà condemnat pels dirigents religiosos i morirà executat violentament. Sols al ressuscitar es veurà que Déu està amb ell.
Pere es rebel·la davant el que sent. La seva reacció és increïble. Pren Jesús amb ell i el porta a banda per "increpar-lo". Havia estat el primer en confessar-lo com Messies. Ara és el primer en rebutjar-lo. Vol fer veure a Jesús que el que diu no té sentit. No est`<a disposat a que segueixi aquest camí. Jesús ha de canviar aqueixa manera de pensar.
Jesús reacciona amb una duresa desconeguda. De sobte veu en Pere els trets de Satanàs, el temptador del desert que cerca apartar a les persones de la voluntat de Déu. Es gira cap els deixebles i “reprèn” literalment a Pere amb aquestes paraules:"Vés-te'n d'aquí, Satanàs!.": torna a ocupar ton lloc de deixeble. Deixa de temptar-me. "No veus les coses com Déu, sinó com els homes ".
Llavors crida a la gent i als seus deixebles per què escoltin bé les seves paraules. Les repetirà en diverses ocasions. No les han d'oblidar mai. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi".
Seguir a Jesús no és obligatori. És una decisió lliure de cadascun. Però hem de prendre seriosament a Jesús. No basten confessions fàcils. Si volem seguir-lo en la seva tasca apassionant de fer un món més humà, digne i feliç, hem d'estar disposats a dues coses. Primer, renunciar a projectes o plans que se oposen al regne de Déu. Segon, acceptar els sofriments que ens poden arribar per seguir a Jesús i identificar-nos amb la seva causa.
RECONÈIXER A JESÚS EL CRIST
¿ I vosaltres, qui dieu que sóc ?
L'episodi ocupa un lloc central i decisiu en el relat de Marc. Els deixebles fa ja un temps que conviuen amb Jesús. Ha arribat el moment en que s' han de pronunciar con claretat. ¿A qui seguiran ? ¿Què és el que descobreixen en Jesús? ¿Què capten en la seva vida, el seu missatge i son projecte?
Des de que s'han unit a ell, viuen interrogant-se sobre la seva identitat. El que més els sorprèn és l'autoritat amb que parla, la força amb que cura els malalts i l'amor amb que ofereix el perdó de Déu als pecadors. ¿Qui és aquest en qui senten tan present i proper a Déu com Amic de la vida i del perdó ?
Entre la gent que no ha conviscut amb ell corren rumors de tota mena, però a Jesús li interessa la posició dels seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». No basta que entre ells hi hagi opinions diferents més o manco encertades. És fonamental que els que s'han compromès amb la seva causa, reconeguin el misteri que en ell s'amaga. Si no és així, ¿qui mantindrà viu el seu missatge? ¿Què serà del seu projecte del regne de Déu? ¿En què acabarà aquell grup que tracta de posar en marxa?
Però la qüestió és vital també per als seus deixebles. Els afecta radicalment. No és possible seguir a Jesús de manera inconscient i lleugera. Tenen que conèixer-lo cada cop amb més fondària. Pere, recollint les experiències que han viscut al seu costat fins aleshores, li respon en nom de tots: “ Tu ets el Messies».
La confessió de Pere és encara limitada. Els deixebles no coneixen encara la crucifixió de Jesús a mans dels seus adversaris. No poden ni sospitar que será ressuscitat pel Pare com Fill estimat. No coneixen experièncias que els permitin captar tot el que s'amaga en Jesús. Sols seguint-lo de prop, l'aniran descobrint amb fe creixent.
Pels cristians és vital reconèixer i confessar cada cop amb més fondària el misteri de Jesús el Crist. Si ignora a Crist, la Església viu ignorant-se a ella mateixa. Si no el coneix, no pot conèixer el més essencial i decisiu de la seva tasca i missió. Però, per conèixer i confessar a Jesucrist, no basta omplir nostra boca amb títols cristològics admirables. És necessari seguir-lo de prop i col·laborar amb ell dia a dia. Aquesta és la principal tasca que hem de promoure en els grups i comunitats cristianes.
¿QUI ÉS PER A NOSALTRES?
¿Qui dieu que sóc jo ?
Segons el relat evangèlic, la pregunta la feu Jesús als seus deixebles mentre recorria els llogarets de Cesarea de Felip, però, després de vint segles, ens segueix interpel·lant a tots els que ens diem cristians: « I vosaltres, qui dieu que sóc?».
En realitat, ¿qui és Jesús per a nosaltres? La seva persona ens arriba, al pas dels segles, en imatges, fórmules, dogmes, explicacions teològiques i interpretacions culturals que revelen, i, a voltes, també velen el misteri.
Per respondre a la pregunta de Jesús podem acudir al que han dit els Concilis, escoltar el Magisteri de la Església,llegir les reflexions dels teòlegs o repetir coses que hem sentit a altres, però, ¿no se'ns demana una resposta més personal i compromesa?
Afirmem ràpidament que «Jesús és Déu», però, després, no sabem què fer amb la seva «divinitat». ¿Estimem Jesús sobre totes les coses o nostre cor està ocupat per altres déus en els quals cerquem seguretat, benestar o prestigi ? ¿Per què serveix confessar la «divinitat» de Jesús si, després, tot just significa qualque cosa en nostres vides?
També diem que «Jesús és el Senyor», però, ¿és ell qui dirigeix nostra vida? Doblem distrets els genolls en passar davant el sagrari, però ¿li rendim el nostre ésser qualque vegada? ¿De què ens seveix dir-li tantes vegades «Senyor, Senyor», si no ens preocupa fer la seva voluntat ?
Confessem que «Jesús és el Crist», és a dir, el Messies enviat per Déu per a salvar l'ésser humà, però, ¿què fem per construir un món més humà seguint les seves passes ? Ens diem “cristians” o “messianistes” però que fem per sembrar llibertat, dignitat i esperança per als últims de la Terra?
Proclamem que «Jesús és la Paraula de Déu encarnada», és a dir, Déu parlant-nos en els gestos, les paraules i la vida sencera de Jesús. Si és així ¿per què dediquem tan poc temps a llegir, meditar i practicar el Evangeli ? ¿Per què escoltem tants missatges, consignes i magisteris abans que la paraula senzilla i inconfusible de Jesús ?
QUÈ ENS POT APORTAR
¿Qui dieu qui sòc jo ?
« ¿Qui dieu que sóc ?» No sé exactament com podem contestar a aquesta pregunta de Jesús els cristians de avui, però, tal volta, podem intuir un poc el que pot ser per a nosaltres en aquests moments si assolim trobar-nos amb ell amb més fondària i veritat.
Jesús ens pot ajudar, abans que res, a conèixer-nos millor. El seu evangeli fa pensar i ens obliga a planteja-nos les preguntes més importants i decisives de la vida. La seva manera de sentir i de viure l'existència, el seu mode de reaccionar davant el sofriment humà, la seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida és el millor que ha donat la història humana.
Jesús ens ppt ensenyar, sobre tot, un estil nou de vida. Qui s'apropa a ell no se sent atret por una nova doctrina sinó convidat a viure d'una manera diferent, més arrelada en la veritat i amb un horitzó més gran, més digne i més esperançat.
Jesús ens pot alliberar també de formes poc sanes de viure la religió: fanatismes cecs, desviacions legalistes, pors egoistes. Pot, sobre tot, introduir en nostres vides quelcom important com l'alegria de viure, la mirada compassiva cap a les persones, Pot, sobre tot, introduir en nostres vides quelcom tan important com l'alegria de viure, la mirada compassiva cap a les persones, la creativitat de qui viu estimant.
Jesús ens pot redimir d'imatges malaltes de Déu que arrosseguem sense mesurar els efectes danyosos que tenen en nosaltres. Ens pot ensenyar a viure'l a Déu com una presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i tendresa. Deixar-se conduir per Jesús és trobar-se amb un Déu diferent, més gran i més humà que totes les nostres teories.
Això sí. Per trobar-se amb Jesús a un nivell autèntic, hem de gosar sortir de la inèrcia i del immobilisme, recuperar la llibertat interior, estar disposats a «néixer de nou», deixar enrere la observança tranquil·la i avorrida d'una religió.
Sé que Jesús pot ser el sanador i alliberador de no poques persones que viuen atrapades per la indiferència, distretes per la vida moderna, paralitzades per una religió rutinària o seduïdes pel benestar material, però sense camí, sense veritat i sense vida.
JESÚS EN DIRECTE
¿ Qui diu la gent qui soc ?
També en el nou mil·lenni segueix ressonant la pregunta de Jesús: « I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» No és per fer un sondeig d'opinió. És una pregunta que ens situa a cada un a un nivell més profund: ¿Qui és avui Crist per mi ? ¿Quin sentit té en la meva vida? Les respostes poden ser molt diverses:
«No m'interessa».
Així de senzill. No em diu res; no compto amb ell; sé que n'hi ha alguns als quals segueix interessant; jo m'interesso per coses més pràctiques i immediates. Aquí les coses estan clares: Crist ha desaparegut de l'horitzó real de la persona.
«No tinc temps per a això».
Ja faig bastant enfrontant els problemes de cada día: visc ocupat, amb poc temps i humor per a pensar en res. En aquestes persones no hi ha un forat per Crist. No arriben a sospitar ni tan sols l'estímul i la força que podria aportar a les seves vides.
«Em resulta massa exigent».
No vull complicar-me la vida. Se me fa incòmode pensar en Crist. Y, endemés, després ve tot això d'evitar el pecat, exigir-me una vida virtuosa, les pràctiques religioses. És massa. Aquestes persones desconeixen a Crist. No saben que podria introduir una llibertat nova en la seva existència.
«El sento molt llunyà ».
Tot el q ue fa referència a Déu i la religió me resulta teòric i llunyà; són coses de les quals no se pot saber res amb seguretat; endemés, ¿què puc fer per conèixer-lo millor i entendre de què van aquestes coses ? Aquestes persones necessiten trobar un camí que meni a una adhesió viva amb Crist.
Aquest tipus de reaccions no són res “inventat”...les he escoltat moltes vegades. També conec respostes aparentment més fermes: “sóc agnòstic»; «adopto sempre postures progressistes»; «sols crec en la ciència». Aquestes afirmacions me resulten artificials quan no són resultat d'una recerca personal i sincera.
Crist segueix essent un desconegut. Molts no poden ja intuir el que és entendre i viure la vida des de ell. Als que creuen en aquesta possibilitat, els suggereixo un llibre escrit amb lucidesa i passió per un pensador francès;
Jean Onimus, Jesús en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada