divendres, 22 d’octubre de 2021

AMB ULLS NOUS

 



AMB ULLS NOUS

La curació del cec Bartimeu està narrada per Marc per urgir a les comunitats cristianes a sortir de la seva ceguesa i mediocritat. Només així seguiran Jesús pel camí del Evangeli. El relat és d'una sorprenent actualitat per a la Església dels nostres dies

. Bartimeu és "un captaire cec assegut a la vora de el camí". En la seva vida sempre és de nit. Ha sentit parlar de Jesús, però no coneix el seu rostre. No pot seguir-lo. Està al costat de el camí pel qual marxa Jesús, però està fora. ¿No és aquesta la nostra situació? ¿Cristians cecs, asseguts al costat de camí, incapaços de seguir Jesús?

Entre nosaltres és de nit. Desconeixem a Jesús. Ens falta llum per seguir el seu camí. Ignorem cap a on s'encamina la Església. No sabem si més no quin futur volem per a ella. Instal·lats en una religió que no aconsegueix convertir-nos en seguidors de Jesús, vivim al costat del Evangeli, però fora. Què podem fer?

Malgrat la seva ceguesa, Bartimeu capta que Jesús està passant a prop seu. No dubta un instant. Alguna cosa li diu que en Jesús hi ha la seva salvació: "Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!". Aquest crit repetit amb fe va desencadenar la seva curació.

Avui se senten a la Església queixes i laments, crítiques, protestes i mútues desqualificacions. No s'escolta la pregària humil i confiada del cec. Se'ns ha oblidat que només Jesús pot salvar aquesta Església. No percebem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.
El cec no veu, però sap escoltar la veu de Jesús que li arriba a través dels seus enviats: "Ànim, vine, que et crida!". Aquest és el clima que necessitem crear en la Església. Animar-nos mútuament a reaccionar. No seguir instal·lats en una religió convencional. Tornar a Jesús que ens està trucant. Aquest és el primer objectiu pastoral.

El cec reacciona de forma admirable: deixa anar el mantell que li impedeix aixecar-se, fa un salt enmig del seu foscor i s'acosta a Jesús. Del seu cor només brolla una petició: "Mestre, que recobri la vista". Si els seus ulls s'obren, tot canviarà. El relat conclou dient que el cec hi veié, i "el seguia pel camí".

Aquesta és la curació que necessitem avui els cristians. El salt qualitatiu que pot canviar a l'Església. Si canvia la nostra manera de mirar Jesús, si llegim el seu Evangeli amb ulls nous, si captem l'originalitat del seu missatge i ens apassionem amb el seu projecte d'un món més humà, la força de Jesús ens arrossegarà. Les nostres comunitats coneixeran l'alegria de viure seguint-lo de prop.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada